Es ben cert que les institucions públiques no sempre tenen la raó de tot, i és més, també cometen injustícies. Coneixedors d'aquest fet, les nostres lleis, amb l'afany de minimitzar-les i reparar-les, estan farcides de garanties procedimentals que a vegades són desesperants perquè requereixen de temps i un caramull de papers, però que, i com a contrapartida, també fan possible, davant els jutges, el rebre indemnitzacions per les atropellades.
Precisament el premi en milions a Cesgarden, com a reparació als perjudicis causats pel Consell Insular de Menorca, va ser perquè va seguir els passos marcats pels ordenaments, no per haver-los saltat. D'haver practicat la llei de l'oest, ben segur aquesta empresa no hauria pogut demanar res, no hauria obtingut premi. Figues d'un altre paner és, com és possible que hagués passat amb aquest culebrot llarg i complex i que ara la fiscalia posa a la llum, que els de Cesgarden s'haguessin aprofitat precisament dels intersticis o forats del sistema (i tot s'ha de dir també de la imperícia o badada dels lletrats del consell i de la deixadesa política) per intentar fer un negociet a costa de tots, els contribuents, cosa que els va acabar sortint força bé. En tot cas, no és tant un problema de la vocació de la llei com de l'exercici de la mateixa per part de les persones.
Quan una administració pública, sigui quina sigui, té oberta una causa judicial que va a les totes, hauria de comptar sempre, cosa que no va succeir amb aquest plet, amb el suport de tots els grups polítics sense distinció de cap color. Des del moment que els doblers per les indemnitzacions surten de les caixes de les institucions i no dels partits i que els càrrecs electes ho són per conduir-les i no per enfonsar-les, la defensa dels interessos públics ha d'estar -hauria d'estar- davant de qualsevol consideració.
Malfio de tots els politics, siguin del color que siguin, que únicament per fer oposició i anar en contra del govern de torn, fan la traveta a les institucions a les quals es deuen i d'on cobren a finals de mes. Es llencen pedres a la seva pròpia taulada. El PP tenia tot el dret del món a criticar el PTI, com també el té a reformar-lo, però en els traspàs de poders, al guanyar les darreres eleccions, quan va rebre la patata calenta del plet de Cesgarden, i encara que no cregués amb la defensa d'aquesta causa oberta pels predecessors, li corresponia seguir endavant fins les darreres instàncies possibles, emprant tota l'artilleria a l'abast, i més quan, si es perdia, portava literalment la institució a les penyes per ofec econòmic. El cas Cesgarden suposarà pel Consell i per tots els equips de govern que l'han tingut entre mans el descrèdit més absolut perquè posa de manifest el poc zel que hi ha hagut per part d'uns i altres. El Consell Insular de Menorca, figura màxima de l'autogovern tan desitjat per molts menorquins durant la transició, haurà quedat com un cau de gent inoperant, i molt més distant pel ciutadà que qualsevol ajuntament menorquí.
Ara, en boca i per iniciativa de la nova consellera d'ordenació del territori, sembla que l'equip de Tadeo ha rectificat, tornant a manxar sobre el plet. Voldria creure que és perquè ha entès la lliçó, però molts indicis em fan mal pensar que aquesta jugada de darrera hora és només per estalviar els pagaments pactats a Cesgardem, que lliguen de peus i mans al consell i al seu actual equip, que no permeten a un any vista de les properes eleccions autonòmiques fer cap inversió. Ben segur que ha pesat en aquest cop de timó, i no poc, el fet que estudiats al minut els dies que manquen per acabar el mandat de govern no serà possible ni inaugurar res ni mostrar l'any vinent, en la campanya electoral, un sol triomf. Ja m'agradaria equivocar-me, però em temo que estem davant una jugada feta no amb l'ànima sinó a la desesperada electoral.
