Quan algú que estimes se'n va per sempre, fa mal el cor. És com si aquest també perdés, per uns moments, el foc de viure. Com si es glacés i es trenqués en espigues de gel per després desfer-se en llàgrimes, en rodolar galtes avall. Ens sap greu per aquella persona, que ja no podrà gaudir més de la vida; però també per nosaltres, perquè no tornarem a veure-la mai més, ni a ser feliços amb ella. Recordem l'últim dia que la vam veure, quan ni tan sols sabíem que seria l'últim. Fem esforços per recrear la conversa, els gestos, les darreres paraules, el darrer petó. El darrer t'estimo. Restem inquiets, si no va ser el comiat que ens hagués agradat; tranquils, si vam mostrar tot el nostre afecte, abans de dir adéu i mirar-la als ulls per última vegada.
Lletraferida
A la meva àvia
07/04/14 0:00
También en Opinión
- Los okupas liberan los chalés de lujo de Coves Noves tras el aviso de Desokupa de que iba a echarlos
- La okupa del vídeo regresa al chalé de Coves Noves y monta un ‘show’ con las televisiones
- La okupa del vídeo de Coves Noves cobra 1.500 euros de ayuda pública: «Pido un alquiler que pueda pagar»
- El derrumbe de una terraza obliga a desalojar cuatro casas en Ciutadella
- Que en una de sus excursiones por la costa de Menorca...