2 de març de 1974

Escric diumenge a vespre. Avui, fa quaranta anys, érem reunits a un pis barceloní d'estudiants corpresos per la mort a volta de garrot del jove Salvador Puig Antich. El franquisme feria amb les darreres arpades. El règim agònic acabava d'anunciar una pseudoobertura política coneguda per el espíritu del 12 de febrero. Una fantasmagoria desmentida per les execucions. Pío Cabanillas, ministre d'Informació i Turisme de Franco, que després ho seria de Suárez (UCD) en democràcia, informava el dia anterior que el Consell de Ministres havia confirmat la sentència amb aquesta tautologia: «Un acto de justicia es fundamentalment un acto de justicia». Però quina justícia? Irregularitats processals, autòpsia falsejada, ocultació de proves...

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Amb un nus al coll, el grup de nou estudiants menorquins que ens reuníem setmanalment per confegir des de Barcelona una pàgina periodística, «Tribuna», al diari «Menorca», escrivíem, amb ofegor de ràbia i censura, un text on reproduíem fragments de poemes referits a flors i en tres epígrafs: Nosaltres volem..., Hem vist..., Direm... I, parodiant aquella expressió patètica del ministre, l'acabàvem així: «Un clavell roig és fonamentalment un clavell roig». Ho volíem dir tot; no podíem dir gaire. Era la «Tribuna» núm. 60; ja no en va sortir cap més. Encara es reclama justícia.