Fa un segle una tempesta infernal va sacudir Europa. Jean Echenoz a «14» ens en dóna un testimoni corprenedor (breu lectura intensíssima). La derrota d'Alemanya deixà el marc reduït a paper d'estrassa, amb una inflació embogida i el país esdevingut un manicomi. Hans Fallada ho relata, «Llop entre llops», de forma impressionant. Fa cent anys es va viure un drama de deshumanització enorme. «Quina època més horrible, que fa que la gent canviï fins al punt que ja no es reconeix!». Era la llei del més fort. Cruelment salvatges, els poders mundials condemnaven les masses populars a romandre recloses en presons immenses, açò sí, sense barrots: les que teixien unes lleis que no consideraven gens els drets de les persones. La fam cavalcava altre cop, genet de l'Apocalipsi. Quan viure es redueix a subsistir, i la supervivència és imperiosa obligació diària de satisfer necessitats bàsiques, el futur no pot néixer. Buidor i desànim.
Estem d'acord amb Mark Twain que «cap esdeveniment no és únic i solitari sinó merament la repetició d'una cosa que ha succeït abans...»? Idò, sapiguem que allò més greu de la crisi actual no és que ja l'haguem viscuda temps enrere, sinó que no hem estat capaços d'aprendre'n cap lliçó.
De rebot
La primera Guerra Mundial
27/02/14 0:00
También en Opinión
- La ‘okupa Beyoncé’ se lleva el mobiliario sin estrenar del chalé de Coves Noves en su desalojo
- El horizonte judicial de la okupa del chalé de lujo de Menorca: cuatro delitos en una semana
- El vaciado del Prat de Son Bou obliga a izar la bandera roja en la mayor playa de Menorca
- Herido al invadir el carril contrario y provocar un choque frontal en Es Pla Verd
- El discreto desalojo de la ‘okupa Beyoncé’ de Menorca tras dos semanas en el ojo del huracán