Els plans generals d'ordenació urbana (PGOU) es redacten amb la intenció que siguin la guia pel desenvolupament urbanístic del futur dels municipis, és a dir, es pensen perquè tinguin vigència i s'executin les seves propostes durant períodes de temps llargs, d'uns vint i trenta anys. Per aquest motiu, avui dia, de fortes demandes democràtiques, la seva confecció és complex. Els equips redactors formats per tècnics especialistes en urbanisme, geografia, patrimoni històric, geologia, demografia, economia... fan simulacions de les tendències demogràfiques, econòmiques, de mobilitat, de mercats... en el temps a venir, alhora que es procura, mitjançant la participació ciutadana, el màxim consens polític i associatiu perquè tota la població estigui, amb la nova planificació urbanística, el màxim de satisfeta. Em sembla que qualsevol equip tècnic, amb experiència acumulada, tingui el perfil ideològic que tingui, però professional, embarcat en la redacció d'un nou PGOU, cerca el consens perquè el PGOU neixi, en el moment de la seva aprovació pel ple municipal, amb la màxima força moral. Tots persegueixen la legalitat i la legitimitat.
He quedat gratament sorprès en saber que els redactors del nou PGOU de Ciutadella voldrien peatonalitzar la Contramurada perquè és un indici que és un equip valent, pensa en el demà i en la qualitat de vida dels ciutadellencs. Pensar en el vianant i no en el cotxe és encara a l'Estat espanyol, terra de modernització tardana i de polls entrats en pastura, anar contracorrent i per açò demostren valentia els qui s'avancen en el temps i qüestionen els prejudicis de les majories d'avui. Però tanmateix el futur que s'albira és el que és i és de professionals assenyalar-lo, encara que després, per la pressió ciutadana i de les majories, es tingui que plantejar de diferent manera o canviar fins i tot de parer.
El futur és dels joves. I ja no és que no puguin per motius salarials, que també, comprar un vehicle privat, és que tenen diferents gustos i prioritats. Les demandes canvien i el vehicle privat que per la generacions nascudes en els anys 50, 60 i 70 era símbol d'independència i d'estatus, ara per les noves generacions és més que res un destorb, un maldecap. Pensen també els joves en termes de salut, esport i benestar per la qual cosa l'exercici físic quotidià, anar a peu o en bicicleta, és una prioritat.
Com que hi ha coses que no tenen preu, com són les relacions entre veïns i el sentir-se reconegut, agafa força a molts barris de les grans ciutats el petit comerç i el consum de productes de proximitat que oferten botiguetes i forns de pa artesanals. Potser el que tenen en els seus aparadors no és tant barat com el de les grans superfícies, però el consumidor reconeix en allò que compra uns valors, com són el plaer d'un petit passeig que permet saludar a veïns i coneguts i també unes qualitats, que són inexistents en els supermercats a l'americana. Ho paga amb gust i anant a peu.
Com a demostració, convido a tothom que estigui disposat a comparar i a enfrontar-se als prejudicis favorables al cotxe a que en un mateix fosquet passegi pels carrers de l'eixample barceloní per passar després pels carrerons peatonals del barri de Gràcia. Mentre l'Eixample a partir de les sis del capvespre de l' hivern és quasi una barriada morta, Gràcia bull pel petit comerç i hosteleria d'un barri que els joves s'han fet seu. Ben segur en té molt a veure que quasi no hi passen cotxes.
Els comerciants de Ciutadella antiga i els de la Contramurada no han de tenir cap por amb la peatonalització, al contrari, haurien de ser els primers en defensar-la, com així també els residents perquè hi guanyaran en tranquil·litat.
Em sembla fantàstic que s'hagi obert aquest debat. És un alè d'aire fresc i engrescador que permet posar sobre la taula els sempre controvertits valors, vells i nous, que suren en la comunitat. Endavant i coratge!!
