Marta Fuxà Vidal20/03/12 0:00
TW
0

A pesar de la gran reacció popular i de les nombroses signatures recollides en contra de l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública el Govern de les Illes Balears que encapçala José Ramon Bauzá ha actuat amb la prepotència i intransigència que fins ara els defineix i aquest divendres aprovava l'esmentat canvi legislatiu. Una modificació que no només implica la Llei de Funció Pública –ja prou important!- sinó que fins i tot afecta la Llei de Normalització Lingüística de 1986, una de les fites més importants en la història democràtica i de consens d'aquesta comunitat separada per la mar i en perill de fragmentació social si el govern del PP segueix aquest camí.

Coincidència o intencionalitat, a més, que el Consell de Govern en què es va donar llum verda a aquesta modificació es celebrés a Menorca i, en concret, a Alaior. L'illa amb un percentatge més alt de coneixement i ús de la llengua catalana. D'entrada podrien estalviar-se la parafernàlia i el cost econòmic d'aquestes escenificacions de descentralització més bé ridícules perquè si volguessin atracar l'administració als ciutadans justament no aprovarien canvis legislatius que el que fan és discriminar els ciutadans que utilitzen o volen utilitzar la llengua pròpia d'aquesta terra, així com els treballadors i treballadores d'aquí o de fora que han fet l'esforç d'aprendre-la.

Si aquesta és l'estratègia del Govern per desviar l'atenció dels nombrosos problemes i necessitats de la nostra societat anam apanyats! Per sort o per desgràcia a la gran majoria de la gent el que li preocupa és satisfer les seves necessitats bàsiques: tenir feina, un lloc on viure i un mínim de cobertura sanitària, educativa, assistencial, etc. Amb un xifres dramàtiques d'atur, especialment d'atur juvenil, i amb el nivell més alt d'abandonament escolar de tot l'Estat espanyol les principals "iniciatives" del Govern de Bauzá van en una altra direcció: acabar amb la relativa normalitat en l'ús de la llengua, la convivència i cohesió social, així com amb la identitat de menorquins, mallorquins, eivissencs i formenters. Algun dia es demanaran responsabilitats polítiques a uns governants tan nefasts que ens recorden perillosament els anys de repressió i d'imposició de fa tot just unes dècades?

No obstant açò, per sort són molts els qui estimen aquesta terra, la seva gent, els seus costums i la seva llengua. La llengua és el nostre vehicle d'expressió i el nostre principal senyal d'identitat. Tant de bo cada un de nosaltres (nascuts aquí o enllà) demostrem més estimació, respecte i seny envers la nostra llengua, la nostra societat i, en definitiva, cap a nosaltres mateixos. En paraules de Gabriel Bibiloni, professor de Filologia Catalana de la UIB: "La foscor de la barbàrie ha fet encendre una primavera de les Illes Balears que durarà fins a la victòria."