Ara que podem gaudir de Spotify, podem dir que les noves tecnologies han fet possible tocar la fibra d’un mateix. Sí, hem connectat la globalització amb la cultura popular, la globalització amb una cosa tan íntima com dos Sipiots de sensacions d’adolescents que es menjen el món, amb aquella potència de les hormones barrejada amb tones d’inocència i espectatives infinites. Amb tot aquest potencial, aquests adolescents o jovenets han eternitzat la seva infantesa, la seva adolescencia i joventut en forma de cançons.
Un dissabte matí investigant a you tube cançons per escoltar amb el meu fill, vaig descobrir un vídeo «d’un senyor damunt un ruc», d’uns alumnes del Quadrado. El vaig trobar brutal, genial i espectacular en tots els sentits. A casa el vam reproduir mil i una vegades, era una obra mestra, i tots disfrutàvem i «flipàvem» amb aquella creació d’uns adolescents estudiants.
Ara, els protagonistes d’aquell You tube han evolucionat. Estic segur que més d’un d’ells formen part de totes aquestes cançons que a dia d’avui formen part del llistat de Spotify.
Són cançons que reflexen vivències o sentiments mega potents per què són purs, són cristalins, com la puresa de l’adolescència, aquella adolescència que pot acabar malmesa per les drogues o per triar un camí equivocat . Així poden acabar totes les lletres i la música d’aquestes cançons tant genuines i representatives de la cultura i costums de la nostra illa; malmeses per la globalització.
El món és feble com un adolescent, per açó hem de saber triar el camí correcte per què tant ells com sa nostra illa puguin tenir un futur tranquil.
