TW

Soc una mestra a punt de jubilar que forma part del col·lectiu de treballadores  de les escoletes infantils de Menorca i trop que és la primera vegada que no sé cap on anam ni el futur pròxim d’aquestes escoles que ja haurien de ser  assumides per la Conselleria d’Educació.

Cap els anys 70 famílies que es van constituir en APIMAS i treballadores van començar a crear espais més o menys adaptats (parròquies, cotxeries, etc.) per  acollir infants de 0 a 6 anys i així poguessin les mares continuar dins el món    laboral, a poc a poc van anar creant escoletes amb unes senyes d’identitat    pròpies integrades dins de cada poble. Al llarg dels anys els Ajuntaments van construir escoles dignes i de titularitat pública, al mateix temps les mestres ens vam anar formant a nivell pedagògic i laboral creant cooperatives que ofereixen uns centres oberts a tot tipus de famílies, actius, aconfessionals, cercant la inclusió, la igualtat, l’equitat, sense afany de lucre i amb projectes    educatius que han estat referents a nivell de Balears i fins i tot a nivell de l’Estat Espanyol, posant sempre per davant de tot la qualitat i el benestar dels nostres    infants.

Actualment la Conselleria d’Educació ha aprovat la semi gratuïtat d’aquest cicle però no s’ha inclòs aquesta etapa educativa dins el seu organigrama per això la gestió d’aquests centres continua essent privada i els Ajuntaments que en tenen la titularitat han de fer un concurs públic, obligats per llei, per oferir la seva gestió. Així cada 4 anys poden canviar les empreses adjudicatàries que poden  ser de qualsevol tipus i de qualsevol lloc sense cap tipus de vinculació amb els    pobles i que probablement les tenen com a negoci.

Acabaran les escoletes, després de molts anys de lluita per mantenir una qualitat en l’educació de 0-3 anys, sent simplement un negoci per a algunes empreses?

Es perdrà l’essència dels nostres projectes educatius?

Perdran les mestres el conveni laboral que vam aconseguir després de molts anys de sous precaris?

Què prioritzarà cada gestió econòmica, el benestar dels infants, les famílies, la retribució de les mestres, la renovació dels espais o els beneficis  empresarials?

Està l’educació dels nostres infants en perill de que cada 4 anys s’hagin de canviar els trets d’identitat i la manera d’abordar l’educació de cada escola? Pens que els Ajuntaments amb la creació dels plecs per als concursos de les licitacions són responsables de cuidar al màxim la forma de fer-los, i han de    cercar alternatives per assumir les escoletes com a pròpies fins que formin part de la Conselleria d’Educació que esper pel bé de la comunitat educativa, dels infants i de les famílies sigui molt prest.