Joan Calafat Castell, professor de Secundària | Ciutadella11/08/23 12:32
TW
0

La Conselleria d’Educació ha estabilitzat, al llarg del present estiu, més de 2.500 interins docents a les Balears. «Estabilitzar», en aquest context, és l’eufemisme triat per no dir que s’han donat i, en no pocs casos, regalat tantes places de per vida a docents que, per una o altra causa, treballaven encadenant contractes temporals. El determinant clau en estabilitzar la gran majoria d’aquestes places, resoltes per la via del concurs de mèrits, han estat els anys de treball acumulats.

Dit d’altra manera: en general, ha obtingut plaça qui ha gaudit del «mèrit» d’haver nascut més prest. Sí, es contemplaven altres variables amb cert impacte: haver aprovat prèviament unes oposicions i quedar sense plaça, acreditar formació universitària addicional... Casos concrets que no invaliden l’afirmació anterior.

Sigui com sigui, un dels motius més esgrimits pels funcionaris ara estabilitzats és precisament el «mèrit» d’haver estat fent feina anys i panys, suposat escut garantista davant dels qui hem superat unes oposicions, les quals no sempre demostren qui és millor professional. I és cert: aconseguir una plaça via oposició, o per concurs-oposició, no és garantia de res. Com tot en aquesta vida.

Emperò, davant del concurs exclusiu de «mèrits» (i, especialment, d’aquest concurs de mèrits) continua essent un mètode més just i meritocràtic. Perquè davant del full en blanc pots posar-te més o menys nerviós, pots maleir el tribunal que t’ha tocat, pots resar perquè al bingo dels temes te’n surti un dels que duus preparats.

Pots tenir «bona» o «mala» sort, però és una sort igualitària, a la qual ens hi exposam tots en enfrontar-nos (en oposar-nos) als altres en un moment donat; quelcom que no es pot dir, en cap cas i com ja s’ha explicat, sobre el concurs de mèrits que ens ocupa.

És per això, i no per altres raons, que els funcionaris amb oposicions aprovades reivindicam, no com s’ha afirmat de forma maliciosa -per favor!- ser «funcionaris de primera» ni res semblant, però sí tenir prioritat en poder triar plaça en el proper concurs de trasllats.

I per acabar: el present escrit no constitueix, ni de bon tros, un atac ni culpabilitza els docents estabilitzats, els quals s’han vist forçats a concursar per seguir fent feina. Jo mateix he estat interí quatre anys i, per descomptat, de no aprovar opos l’any passat ara hauria concursat. Açò sí: de ser estabilitzat, donaria gràcies, acotaria cap i acceptaria no anar per davant d’altres.