Per a molts d'éssers humans, el nostre Mediterrani no resulta una via de comunicació sinó un cementeri. Diumenge passat, dia 19, més de 700 emigrants van morir en el naufragi del pesquer que els traginava del nord d'Àfrica al sud d'Europa. Per què se'n van de ca seva? Fugen de la pobresa, de la guerra, d'un futur incert. I vénen a Europa amb la il·lusió de trobar-hi el benestar i la tranquil·litat que manca en el seu país. Déu sap quin preu han hagut de pagar per al seu èxode! i, al final, molts topen amb la mort sense haver trepitjat la terra promesa del seu somni.
Aquestes morts posen al descobert la injustícia d'un món massa desigual. I a Europa no podem viure còmodament instal·lats aclucant els ulls davant una realitat lletja i inquietant. El preu del nostre benestar no poden ser ni les armes fabricades i venudes als camps de batalla, ni el silenci còmplice davant la injustícia, ni unes polítiques d'expopiació dels recursos naturals d'allà necessaris per a les nostres tecnologies d'aquí. Hem de fer cosa a curt, mitjà i llarg termini. La solidaritat espontània, sempre necessària, no basta. La Unió europea s'ha d'armar per a la pau, la convivència, l'acollida, i unes polítiques de cooperació internacional més justes.
Des de Justícia i Pau donam suport a la concentració convocada per «Menorca en lluita» aquest dimarts a Maó i a totes les mesures polítiques encaminades a fer del nostre Mar Mediterrani no un cementeri sinó una via d'intercomunicació.
