Retornar a Menorca és sempre gratificant, és l'única illa de les Balears que s'ha resistit a l'explotació desassenyada del poder polític. Des l'any 1978 que vaig visitar-la per primer cop, i en les meves estades al llarg dels anys, és per a mi, una illa única i singular.
L'any 1993 Menorca va ser catalogada Reserva de la Biosfera, per l'UNESCO ; fet que ha preservat els valors naturals i paisatgístics de l'Illa. A més d'aquests valors, els menorquins tenen bona cura de la seva cultura i tradicions. Dissabte passat vaig poder gaudir de la faula musicada «Na Patarrrà»; obra basada en la llegenda d'un pou situat al camp de Torralba d'en Salord, creada a partir del poema de l'escriptor Àngel Ruiz i Pablo, adaptada per l'Aina Tur i l'Antoni Pons; el vestuari a càrrec de Mireia Costa. Les actuacions impecables de l'Orquestra Simfònica, el Cor Infantil i el Ballet d'Estudi de Dansa van convertir l'espectacle en un gaudi per a l'esperit.
L'obra, «El Pou de Na Patarrà"» va ser representada en l'escalf del teatre Principal de Maó, el més antic d'Espanya , construit l'any 1829, aprofitant les antigues muralles de la ciutat. Espai emblemàtic que palesa la importància de la cultura en l'illa que, malgrat haver sofert múltiples invasions, ha sabut conservar la seva identitat.
