Sant Joan Bosco va escriure moltíssim. No és gens senzill fer una traducció sincera i autèntica del seu pensament. Per això, dels seus escrits vull fer-vos partíceps d'aquells més íntims i trascendentals. Són les paraules més pensades i doloroses de la seva vida: el seu testament, on ens presenta el seu cor, en els anys més madurs i carregats d'experiència.
Segons els estudiosos de la matèria D.Bosco va escriure tres testaments: el primer a D.Miquel Rua quan va anar a fundar la primera casa salesiana fora de Valdocco. Era el primer del seu seguidors que s'allunyava per fer extensiva l'obra salesiana arreu del món... després n'hi hauria milers. El segon és quan D.Joan Cagliero i els primers salesians van anar a les missions d'Amèrica. D.Bosco va entregar als qui van marxar 20 records especials.
A aquests que marxaven lluny per iniciar una etapa importantíssima de la Congregació salesiana els confià en aquells records les seves preocupacions fonamentals: la cura pels petits i pels pobres, el desinterés, la prudència, la caritat i l'amabilitat amb tothom.
Existeix un tercer testament, més efusiu, quan D.Bosco se sent a les portes de la mort. L'escriu en el gener-febrer del 1884 quan D.Bosco sent que la vida se li'n va. D'una manera lúcida entén que aviat haurà de deixar l'Oratori, la Congregació acabada de fundar, i el seus estimats joves. Aleshores escriu el seu testament últim i definitiu. Ho fa en una petita agenda que repassarà moltes vegades amb continues correccions i afegitons. Vuit dies abans de la seva mort la va entregar al seu secretari D.Carles Viglietti.
Són les darreres paraules, no d'un superior, sinó d'un pare que suplica, que recomana, que prega als seus. Aquestes pàgines cal llegir-les i deixar que ens interpelin, com un missatge fecund que va més enllà del temps. Estaven pensades especialment pels salesians. Em limitaré a exposar-ne unes breus línees. Espero amb aquesta selecció no trair el seu missatge: «Déu misericordiós i la seva Santíssima Mare han vingut en ajuda de les nostres necessitats . Això ha succeit especialment sempre que necessitàvem socórrer als nostres joves pobres i abandonats, i encara més, quan les seves ànimes estaven en perill. La Mare de Déu continuarà certament protegint a la nostra Congregació i a les obres salesianes, si continuem nosaltres amb la nostra confiança en ella i promovent el seu culte... No s'oblidi que nosaltres som per als nens pobres i en més gran perill». No podia ser d'altra manera : Déu, Maria, i els joves més pobres i necessitats, bateguen dins el cor de Don Bosco fins al final!
En un altre escrit una mica anterior havia dit als seus benefactors: «Les obres que amb la vostra ajuda he començat no tenen ja necessitat de mi, però segueixen necessitant-vos a vosaltres i a tots els qui, com vosaltres, desitgen fer el bé en aquest món. A tots per tant, les confio i les recomano». Certament un repte i una missió per tots els qui admirem la seva figura. Recordant les seves darreres paraules «Adeu estimats fills, adéu. Us espero a tots en el cel» deixem que resonin en nosaltres i ens faci pensar. Ens farà bé!
