L’exmodel Maria Cristina Palma és l’esposa del primer ministre d’Itàlia i a més és considerada la dona més bella del món. Aparentment, ho té tot per a ser feliç, però la seva vida està marcada per diverses desgràcies com la mort d’un germà o del seu primer marit.
Un dia es retroba amb un antic amic de joventut i aquest li envia un vídeo d’ella quan era més jove que posarà en risc la seva intimitat.
Amb aquest argument Niccolò Ammaniti (Roma 1966) aconsegueix a La vida íntima una novel·la no només interessant i divertida sinó també capaç de suscitar reflexions sobre la nostra societat, les xarxes socials i les seves derives.
El fet que Domenico, el marit de Maria Cristina, sigui un polític li permet a l’autor fer una sàtira d’alguns aspectes de la política actual com és la seva preocupació per la imatge del líder per sobre de la resta de consideracions. El delirant personatge de l’assessor de comunicació és una mostra del poder d’alguns consellers que es situen per damunt del bé i del mal. Sembla com si la influència que en temps antics tenien els astròlegs o els mags en algunes corts així passat a mans dels responsables d’imatge i els suposats experts (o inexperts) en demoscòpia.
L’altra cara de la moneda és que també hi ha un públic que només es preocupa per les xafarderies i els escàndols no tant per les qüestions més essencials de l’activitat política.
La figura de la bella protagonista també dona molt de joc. Ella accepta el rol de callada ‘primera dama’, però no pot evitar que la seva consciència li retregui a vegades aquest paper secundari de dona objecte.
Tanmateix, el més important és que la intriga de la novel·la funciona i la trama avança i s’embolica fins que al final veiem quin és el desenllaç que li espera als principals personatges i al perillós vídeo indiscret.
La vida íntima
Niccolò Ammaniti
Traducció de Joan Casas Fuster
Angle Editorial
379 pàgines
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.