TW
0

Els que passen hores al meu costat a la redacció saben que m'agradaria fer un «Polònia» a la menorquina. Quan estàs ficat en aquest món del periodisme i coneixes les interioritats dels personatges que surten als papers, hi ha tal quantitat d'escenes enginyoses que t'arribes a imaginar que, a vegades, rius tot sol. I t'adones del gust que prendries, i prendria la gent, en agafar-se amb una mica d'humor la trista realitat que ens envolta.

Si hi ha en el diari una persona ben vista i amb possibilitat de fer un petit «Polònia» setmanal, aquest és en Zaca. Pocs articles han rebut tantes lloances com els seus acudits. Ha aconseguit que tots el respectin, i siguin capaços d'encaixar-los fins i tot quan els critiquen obertament. Per açò em va estranyar, i molestar alhora, que l'altre dia un dels que no estan acostumats a rebre el definís com un «mal humorista i bon dibuixant». Per jo, i crec que per la gran majoria que vam llegir el seu comentari, qui demostrava ser un mal lector o, millor dit, un mal encaixador de la veritat era ell mateix.

Noticias relacionadas

Els professionals de la llibertat que tant t'agraden quan ataquen l'adversari no deixen de ser bons només perquè un dia la veritat que surt del seu llapis t'apunti a tu. Ni molt menys són els culpables que les coses siguin com són. Com tampoc no ho era el setmanari francès «Charlie Hebdo» que els musulmans més fanàtics desvirtuïn en la pràctica el missatge de Mahoma. Perquè no hi ha cap creença ni religió que empenyi a matar, ni molt menys encara a immolar-se.

De la mateixa manera que tampoc no hi ha cap notícia que justifiqui els anònims i les cridades telefòniques amenaçants que periodistes d'aquí hem rebut a vegades. I ens han punxat les rodes i retxat el cotxe només per escriure allò que passa.

A l'illa, a les administracions i a les empreses, hi ha hagut llibertats amenaçades que no han necessitat fer vessar ni una gota de sang. Però mai ningú no ha aconseguit emmudir-les. Perquè, com bé deia Buda, hi ha tres coses que no es poden amagar: la lluna, el sol i la veritat...