Quan els grafits a Menorca s'escrivien en llatí i en grec: el cas de la basílica de Fornells

El 1958 va ser descoberta la basílica des Cap des Port, que l’any següent va ser objecte d’una primera excavació arqueològica. Però no va ser fins a 1975 quan es va començar una intervenció sistemàtica del complex religiós pel Dr. Pere de Palol (1923-2005), una eminent autoritat en arqueologia paleocristiana, que es va perllongar fins al 1985 i que va permetre l’aflorament d’un temple dedicat al culte i una sèrie d’habitacions situades al sud-est de l’edifici. Les restes arqueològiques que es van trobar i els elements estructurals van permetre establir la cronologia de la basílica entre els segles V i inicis del VII.

Fragments

Les restes de les pintures sobre estuc trobades as Cap des Port es caracteritzen pel seu estat de fragmentació que ha dificultat la seva anàlisi i interpretació. «Són diferents conjunts de pintures murals, del segle VII, molt capolades, però els podem reconstruir bastant bé, tot i que fa mal dir la ubicació exacta de cada un que ocupava dins la nau principal. No hi ha cap grafit sencer, tot són fragments, des d’un que no arriba a un pam fins a molt petits», assegura Bartomeu Obrador.

L’estudi realitzat per Obrador per encàrrec del Museu de Menorca permet assegurar que la majoria dels grafits conservats són en grec i la resta en llatí i contenen aclamacions i pregàries de la gent que acudia a la basílica, a més de poder afirmar que el temple es venerava sant Esteve. «Ens donen els noms de qualcun i semblen indicar molt probablement que el sant que es venerava era sant Esteve, un fet que tampoc és gaire sorprenent en el context menorquí. Tradicionalment, s’havia dit que era una església martirial perquè davall l’altar hi havia una cambra, on suposadament hi hauria les seves relíquies, les inscripcions venen a donar aquesta idea. Empren uns termes que ens podrien apuntar també que era una comunitat consagrada, però el problema és que són un poc ambigus, perquè un mateix laic podria emprar aquests termes», assenyala.

En aquest sentit, Obrador assegura que entre els grafits que ha pogut interpretar es troben «les típiques aclamacions en les quals la gent demanava la intercessió divina», assegura, amb una excepció que és un de caràcter funerari i que s’ha d’entendre pel fet que en aquella època a les basíliques també hi havia enterraments.

Una de les particularitats és que la basílica des Cap des Port és l’única de l’Illa en què s’han trobat grafits, encara que també s’han documentat en altres indrets, «d’aquesta època tenim més inscripció a altres bandes, fins i tot el segle XIX es va documentar una aclamació bizantina a la cala de Sant Esteve, va ser Gabriel Llabrés, però així com ho descriu molt probablement ja no existeix, molt semblant a les trobades a Cap des Port, que no són úniques a l’Illa, però sí en el context concret d’una basílica», assenyala.

L’anàlisi dels grafits ha permès constatar diferències entre l’escriptura i que van ser escrits per més d’una persona, «hi ha diferents mans i tipus d’escriptures, des d’una cursiva molt senzilla fins a qualque lletra que sembla que hi ha un cert hàbit d’escriptura, el que és bastant interessant. El fet mateix que escriguin ja ens dona una alfabetització que en altres èpoques no han tingut. Seria interessant saber d’on era originària aquesta gent, perquè aquesta hel·lenització, l’ús del grec tan fort i qualque nom que hi apareix sembla que eren de la part oriental, perquè les mateixes inscripcions es troben sobretot entre Anatòlia -avui en dia Turquia- i Egipte. Podria ser gent vinguda amb l’imperi bizantí», apunta.