Joves amb ganes d'investigar: el futur que s'obre per a Menorca

Es van presentar un total de 14 treballs: un corresponent a cicle formatiu, 5 a TFM i 8 a TFG. En superar aquesta darrera categoria els sis participants en la convocatòria, es va incloure un segon premi.

Aquestes feines es centraven en l’anàlisi i l’estudi de temes molt diversos emmarcats en camps de diferent índole: des de plans educatius a executar en les escoles de Menorca fins a altres més complexos com l’efecte de les vesícules extracel·lulars derivades de macròfags en una línia cel·lular de càncer colorectal, passant per la situació de la dona al cançoner popular infantil de Menorca o la implantació de recursos per millorar l’atenció a les persones amb demència avançada.

Veredicte final

El jurat de l’Ateneu, encapçalat per la seva presidenta, Margarita Orfila Pons, va prestar atenció a les presentacions de tots els treballs, les quals es van estendre al llarg de tot el capvespre.

Finalment, Caterina Caules i Mireia Olives van endur-se els guardons, sent recompensades amb un premi de 350 i 500 euros, respectivament. A més, Magdalena Gomila va emportar-se un segon premi de 150 euros. Els tres accèssits van ser agraciats amb 100 euros.

Caterina Caules Fuster |1r premi treball final de grau

Les nanocaixes, la química «click», i les seves possibles aplicacions contra el càncer

Caterina va desenvolupar el seu projecte al departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia. Sota el títol «Funcionalització de nanocaixes mitjançant la química ‘click’ per al seu ús com a vehicles de transport molecular», la investigadora posa en valor aquesta filosofia química, la qual permet fer reaccions que fins ara no s’havien pogut dur a terme i que va ser distingida l’any 2022 amb el Premi Nobel a Karl Barry Sharpless i Morten Meldal, per establir les seves bases, i a Carolyn Bertozzi, qui va començar a emprar en organismes vius. El treball de Caterina consistia en la síntesi de nanocaixes, un material molt recent i versàtil, funcionalitzant la seva superfície fent ús de la química «click». Així doncs, pot tenir aplicacions biomèdiques. Per exemple, contra el càncer.

Mireia Olives Verger |1r premi treball final de màster

Un estudi per millorar el tractament de les malalties neurodegeneratives

Graduada en Física amb un màster de Sistemes Complexos i Biofísica per la Universitat de Barcelona, Mireia va presentar el seu treball titulat «Cultius neuronals sobre patrons topogràfics amb estructura fractal». El seu objectiu consistia a imitar la dinàmica neuronal d’un cervell real a partir de cultius neuronals. Aquests permeten «estudiar el comportament de les cèl·lules nervioses d’un cervell de rata en un entorn controlat in vitro, proporcionant informació sobre els principis del funcionament i la propagació sinàptica, la qual es pot extrapolar al cervell». Tanmateix, els cultius presenten limitacions funcionals, motiu pel qual va emprar patrons fractals, demostrant que aquests poden millorar la capacitat real de replicar la dinàmica del cervell. Així doncs, aquest estudi pot ser molt útil per investigar malalties neurodegeneratives.