L’artista i fotògrafa catalana juga amb l’entorn per fer una interpretació lliure dels fars | R.B.

TW
0

Dos fars de Menorca protagonitzen, juntament amb altres fars d’arreu del món, el llibre «L’ull hipertròpic del far», de l’artista multidisciplinar catalana Rosa Brugat que el pròxim dia 29 de desembre, a les 19 hores, presentarà a la llibreria Sa Catòlica, de Maó. Precisament, la portada del llibre està il·lustrada amb una imatge del far de Favàritx, i no ha estat una decisió arbitrària, perquè l’autora afirma literalment que aquest far «és una passada de xulíssim».

«L’ull hipertròpic del far» és el recull de tres sèries de fotografies relacionades amb els fars, de les que una d’elles és la sèrie que va prendre cos fa cinc anys durant la residència organitzada per Es Far Cultural que Rosa Brugat va protagonitzar a Montpalau el 2018. L’artista catalana va recórrer l’Illa per fotografiar els fars de Punta Nati, Cap d’Artrutx i sa Farola, a Ciutadella, Cavalleria as Mercadal, Favàritx a Maó i Sant Carles as Castell. En aquest sentit, Brugat assenyala que «vaig fotografiar tots els fars de l’Illa, excepte el de l’illa de l’Aire perquè traslladar-m’hi en barca em costava molts diners. M’hi vaig apropar per veure’l fins a la costa de Sant Lluís, però no hi vaig anar. Les fotografies les vaig fer de matinada o a última hora del capvespre».

El far de Favàritx cobra tot el seu protagonisme amb la càmera de l’artista

No obstant, al referit llibre només surten els fars de Favàritx i el de Cavalleria, juntament amb els de Cap de Creus i s’Aranella al Port de la Selva, a Girona, i el de Dona Amelia a l’illa de Saó Vicent, a Cabo Verde.

Un any després de la residència a Menorca, va fer una performance al far de s'Aranella al Port de la Selva, a prop de Cadaqués, una experiència artística que queda documentada al llibre.

Font d’inspiració

Brugat assenyala que els fars han estat font d’inspiració de nombrosos escriptors, per la qual cosa cita el llibre «El far de la fi del món», de Juli Verne, que el va situar en un sector d’illes perdudes entre el continent sud-americà i el Cap d’Hornos, al costat del temible Mar de Drake. «Se’n va fer una pel·lícula que es va rodar al Cap de Creus, i s’hi va construir un far per l’ocasió que avui ja és enderrocat. Recordo que el meu pare ens va portar a veure el rodatge. Jo era molt petita i em va impressionar veure al Cap de Creus cavalls, fars i pirates que simulaven que es tractava del Cap d’Hornos, a la Patagònia xilena. La pel·lícula «El far de la fi del món» va ser protagonitzada per grans actors, com Kirk Douglas i Yul Brinner i, és clar, el far de Cap de Creus que els feia companyia», assenyala.

A més, l’autora cita el llibre «El Far» de Virginia Wolf, en què el text està centrat en la família Ramsay i les seves visites a l’illa de Skye a Escòcia entre 1910 i 1920, i «manipula hàbilment el temps i l’exploració psicològica», subratlla. A més, fa referència a «El far» de Maria Carme Roca, en què tot i haver desaparegut, és com un personatge més que recorre la novel·la a l’illa de Buda.   

Brugat en una acció performàtica

Mirar a les estrelles

El títol del llibre, «L’ull hipertròpic del far», fa referència a la hipertropia, que és una forma d’estrabisme en què l’ull mira cap amunt i metafòricament el far mira cap a les estrelles, cap al desconegut. «Els fars sempre m’han atret com si tinguessin una força magnètica. Em fascinen les seves torres, de vegades en penya-segats de vertigen, les seves lents quan al capvespre disparen els centelleigs de ràfegues amb seqüències de segons», assenyala.

Nascuda a La Junquera el 1956, Brugat viu a Girona on té el seu estudi de feina, i des de fa molt de temps es dedica a l’art, «vaig néixer artista, he fet pintura, arquitectura interior, disseny gràfic, escultura, noves tecnologies, fotografia, treballo en temes molt diferents, com fer instal·lacions amb videoart, fotografia amb drons i accions performàtiques», subratlla.