Participació directa. La manera de relacionar-se està canviant i és clau que els joves s’impliquin en aquest tipus de tallers per reconèixer els perills que comporten les relacions tòxiques | Gemma Andreu

TW
0

La salut mental està a l’ordre del dia i afecta tant adults com petits. En el cas dels més joves, resulta més delicat si cap, ja que per norma general se solen trobar en una etapa vital plena de canvis i inestabilitat emocional.

Precisament, el cicle teatral duit a terme aquest dimecres vespre a la Sala Albert Camus de Sant Lluís estava destinat als adolescents. Sota el títol  «Relacions tòxiques», la companyia Teatre de Xoc va abordar dos temes propis de les relacions tòxiques: el ghosting i el gaslighting.

Per a aquells no familiaritzats amb aquests termes, el ghosting fa referència a aquell moment en què una de les dues persones d’una relació desapareix o ignora l’altra. I no necessàriament ha de ser en una parella, sinó una relació d’amistat, familiar o laboral.

 «Sobretot es dona en xarxes socials i al principi de les relacions afectives, quan un dels dos es troba amb una situació que no s’esperava. En lloc d’afrontar-ho i xerrar-ho, desapareix», explica Adriana Aguilar, una de les integrants de Teatre de Xoc juntament amb Malú Morro i Xevi Cor.

D’una altra banda, el gaslighting o llum de gas és un fenomen més antic. «És una forma de manipulació a través d’enganys. Ocorre quan una persona de la relació no valida els pensaments, accions o sentiments de l’altra per, al final, treure un interès», defineix la mateixa Adriana.

Un tractament particular

Per plantejar i tractar aquests dos fenòmens, la companyia va apostar per emprar el que s’anomena «Teatre Fòrum», una eina pròpia del teatre de gènere social.

«Consisteix en el plantejament d’un problema real entre un grup de persones i el conflicte es plasma en una escena teatral. Quan el conflicte assoleix el seu clímax, l’obra s’atura i apareix la figura del joker», expliquen des de Teatre de Xoc.

És just en aquest moment, en què el conflicte no està resolt, quan el públic entra literalment en escena. «Mitjançant una reflexió sobre la situació que travessen els personatges, demanam al públic com podríem revertir aquesta situació», comenta Adriana.

Així doncs, a través de les seves propostes, són els mateixos assistents els qui surten a actuar, demostrant com posarien remei a la situació.

Tot i aplicar certa dosi d’humor, el realisme es manté a la gran majoria d’escenes. Teatre de Xoc vol, sobretot, que els espectadors «s’identifiquin amb el que està passant». «És una mescla entre teatre realista i humor», sentència Adriana.