Helena Urbano va néixer a Maó fa 22 anys. Va acabar el grau en Administració i Direcció d'Empreses el mes de juny, i des de llavors ha treballat a París durant quatre mesos «i ara estic viatjant per la Índia, Nepal i Sri Lanka».
El Premi Mateu Seguí Puntas és per a un text molt periodístic, amb què Helena Urbano fa la crònica d'un dia d'agost i un progrés mal entès.
Esperava guanyar el premi?
— Pensava que podia tenir alguna opció a guanyar, però em preocupava que el text fos massa curt.
L'escrit xerra d'una Menorca al 2053. Què reivindica?
— Vull aclarar que no estic en contra del turisme, al cap i a la fi m'encanta viatjar i sóc la primera turista. Vull reivindicar una Menorca autèntica i ben conservada, que no perdi el seu encant per convertir-se en un parc temàtic per al turisme.
Apareixen projectes totalment il·lògics: autopistes, AVE, metro...
— Són impensables ara mateix, però qui els hagués dit als nostres besavis que s'arribaria a construir un túnel a una illa que és plana? Aquest tema ja va més enllà del turisme.
Com veu la Menorca d'avui?
—La veig desbordada durant la temporada d'estiu i crec que estem arribant a un punt d'inflexió.
La protagonista és Antònia Pons.
— És s'àvia! És la perfecta protagonista del text, perquè m'ha mostrat a evolucionar mantenint l'essència i la simplicitat. És molt bona filosofia de vida i es pot aplicar a com m'agradaria que evolucionés Menorca.
Per què una crònica de diari?
—Permetia mostrar una visió global de Menorca en un punt del futur i perquè és el concurs d'«Es Diari».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.