El pas del temps va deixar arraconat en l'oblit el contrabaix de la Catedral. És l'instrument que en el segle XIX i principis del segle XX sonava en els càntics de les Hores i servia per donar l'entonació en els recitals dels salms, segons explica l'historiador Gabriel Julià. Fins que es deixà d'utilitzar i quedà oblidat. L'interès per recuperar la peça sorgí de la Capella Davídica, de l'Escola Municipal de Música i del propi Bisbat. La peça centenària estava plena de corc, esquerdada, amb la tapa enfonsada i amb la barra harmònica rompuda. Totalment deteriorada fins que el passat mes de febrer es va posar en mans de dos especialistes: Alexander Hopkins, luthier de guiterra barroca i de violins, expert en la restauració d'instruments antics i que té el taller a Maó, i Ignacio Paricio, luthier de guiterra que treballa a Ciutadella. L'operació per ressuscitar el contrabaix de la Catedral ha estat una feina conjunta, baix el guiatge d'Alexander Hopkins per la seva experiència.
Aquests dos especialistes han realitzat una feina laboriosa de restauració durant dues setmanes intenses de dedicació. Es van trobar davant un instrument centenari d'origen italià, que tot i trobar-se molt deteriorat, representava una joia musical que valia la pena recuperar. Segons explica Ignacio Paricio, el primer que van fer els luthiers va ser desmuntar l'instrument, obrint la tapa com una llauna de sardines per tenir accés a les entranyes de la peça. A continuació van restaurar la barra harmònica, van arreglar les esquerdes amb molta delicadesa i van afegir els trossos de fusta que hi mancaven, amb un embelliment final.
El resultat de la restauració és una meravella de contrabaix, que ha recuperat la seva bellesa i sonoritat originals. La tapa és d'avet; el cos, el pont i el màstil són d'auró; i el diapasó i el cordal són de banús. S'han recuperat tot el cos i les peces autèntiques, excepte el pont que és fet nou. Fins i tot les cordes són les mateixes; com també l'arc per fer-lo sonar, fet de crinera de cavall. "Hem aconseguit donar-li vida, sona molt bé", explica satisfet el luthier. Reconeix que el contrabaix de la Catedral no és una gran joia històrica, però en canvi té un gran valor perquè està fet de materials nobles i a consciència, té personalitat pròpia i la sonoritat és com els vins, que millora amb el temps. El contrabaix ara es podrà utilitzar per a concerts amb una sonoritat única, perquè com recalca Ignacio Paricio "si els instruments no es toquen, es moren".
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.