Florenci Sastre i Francesc Cardona intercanvien destins

Florenci Sastre
Com ha rebut aquest nou encàrrec per part del bisbe?
Fa un temps, el Bisbe em va comentar que en Xisco Cardona estava molt afeixugat de feines, perquè és rector de Sant Martí, dóna classes a l'institut, és notari de la Cúria i a més ha de cuidar a son pare, que és major. Em va demanar si el podia alliberar de qualque cosa i succeir-lo com a rector as Mercadal. Jo li vaig dir que sí, amb l'única condició de poder continuar com a arxiver a Ciutadella. Consider que es pot fer perfectament, sent a l'arxiu els matins i a la parròquia mercadalenca els capvespres.

I com encarau aquest canvi?
Bé, ell ha fet molta feina allà, ha construït l'orgue, ha fet el club parroquial, a renovat les instal·lacions d'electricitat de l'església. Les grans obres ja estan fetes. I com que és més fàcil que s'adapti una persona a una comunitat, que no tota una comunitat a una única persona, jo em vull adaptar a la idiosincràsia d'aquesta parròquia, on tot continuarà com fins ara. Evidentment, jo no tenc el mateix caràcter que en Xisco però intentaré que el canvi no es noti gaire.

Un capellà sempre està disposat a anar on faci falta?
Allà on faci falta, no sempre, perquè hi ha coses que un no sap fer, per molt que un vulgui. Crec que tots tenim l'obligació d'advertir al bisbe quan veim que no sabrem dur a terme la labor allà on ens destinen. Si et nomenen pots obeir segament i dir que sí, però no és l'ideal. Però el bisbe ja sap com ets tu i fins on pots donar, i no et demanarà impossibles. De totes maneres, dir que no perquè estàs més còmode allà on ets ara, no és una postura adient.

Què trobarà a faltar de Ciutadella?
El canvi més important quan ets rector és la responsabilitat que tens. Quan ets vicari fas el que et mana el rector. Aquí és on no em sent tan còmode, perquè és més fàcil obeir que comandar. Però depèn del caràcter de cada u.

Francesc Cardona
Aquest canvi és una petició expressa seva.
Sóc professor de religió a l'institut Josep Maria Quadrado i sóc el notari de la Cúria. Tenint aquests càrrecs a Ciutadella se'm fa difícil compaginar-ho amb el rectorat des Mercadal. A més, mon pare necessita de la meva atenció alguns dies i, entre tot, feia que cada dia hagués d'anar de Ciutadella a Maó i as Mercadal.

Com es pren aquest canvi de destí?
Els canvis sempre són un motiu per conèixer una nova comunitat, agrair moltíssim haver conegut un poble com el des Mercadal. Tot és satisfacció i molta alegria per haver tingut aquesta oportunitat i conèixer aquest poble. És trist perquè deixes una gent amb qui has compartit molts bons moments.

A més amb una parròquia en què ha aconseguit moltes millores.
Hem fet projectes atractius, l'orgue, el club parroquial, ... Una sèrie de coses que han gaudit de la col·laboració de la gent i que ha estat un gust poder-les fer.

Està il·lusionat amb el nou destí?
Sí. Jo a Ciutadella ja hi vaig ser un any, a Sant Rafel. Hi conec molta gent i sempre fa il·lusió encarar un nou encàrrec. Ara, intentaré col·laborar el màxim amb l'equip de capellans de la Catedral, tot compaginant-ho amb les meves altres obligacions.