El cementeri des Migjorn compleix 150 anys ple d’històries i millores

A Maó, amb gran reticència per part de les comunitats conventuals de Sant Francesc i del Carme, començà a funcionar el cementeri de Gràcia, amb caràcter provisional, el 1813, i fou beneït el 1816. El cementeri des Castell es construí entre 1817 i 1821. A Ciutadella, el cementeri va ser començat, el novembre de 1834. El cementeri d'Alaior entrà en funcionament, l'any 1838.

As Migjorn, el compliment de l'obligació de tenir cementeri es va demorar molt. La universitat des Mercadal va mostrar poca diligència en l'assumpte, i els efímers ajuntaments de Ferreries (1812-1814), i des Migjorn (1821-1823), no tingueren temps, ni capacitat de fer-ho.

Amb motiu de l'amenaça d'extensió de l'epidèmia de còlera morbo, l'any 1834, les ordres del governador per a la construcció de cementeris van ser insistents i l'Ajuntament des Mercadal es va veure obligat a prendre's seriosament la construcció dels des Mercadal, Ferreries i des Migjorn, per als quals s'elegiren emplaçaments adequats. El més apte que trobaren per a Migjorn va ser una pedrera del predi de Binicodrell de Dalt, propietat dels religiosos agustins, però, pel procés desamortitzador, els béns conventuals estaven intervinguts i els religiosos no podien vendre res. Això fou bona excusa per postergar-ne la construcció. Únicament, el cementeri des Mercadal va ser finalment acabat i beneït en el mes de desembre de 1838.

Primer recinte, cementeri vell
Passà el temps fins que, el 7 de novembre de 1855, el governador de Balears, de forma rutinària o instat per alguna denúncia, escrivia a l'alcalde des Mercadal demanant-li si era cert "que en el sufraganeo de San Cristóbal se entierran los cadáveres en la iglesia contra lo prevenido en recientes y repetidas disposiciones".

L'alcalde, Antoni Villalonga, contestà que efectivament as Migjorns els difunts eren enterrats dins l'església, com també ho eren els de Fornells i els de Sant Joan de Carbonell, perquè l'Ajuntament no havia pogut fabricar cementeris en els pobles.

La situació era més greu del que sospitava o sabia el governador, i per això respongué en termes severíssims i recriminà a l'Ajuntament l' incompliment de les ordres superiors, cosa mereixedora d'un càstig exemplar per haver posat en perill la salut pública i instava que, sense treva ni entorpiment, es construís un cementeri per als tres pobles, cosa aquesta darrera demostrativa del desconeixement de la realitat per part del governador.

L'alcalde, davant les contundents ordres governatives, va comprendre que la cosa no admetia demora i es crearen tres comissions especials, una per a cada poble, ja que no era possible la creació d'un sol cementeri, donada la distancia a què es trobaven les tres poblacions entre si. La comissió des Migjorn designà com a lloc més adient per construir el cementeri "el paraje llamado las tres bocas en tierras de la Estancia de Binicudrell (....) una porción de terreno de veinte y siete y media varas castellanas en cuadro, inmediato al camino que se dirige al pasaje llamado mestay". Això es comunicà immediatament a Francesc Morillo Capó, de Maó, el qual, l'any 1839, junt amb Joan German, havien comprat quatre de les cinc estàncies en què la Junta de Desamortització havia dividit Binicodrell de Dalt.

El terreny elegit de Binicodrell, de 110 pams en quadre, va ser estimat en 47 lliures, i en la sessió municipal del 20 febrer de 1856, s'aprovà el valor del terreny del cementeri des Migjorn, i els pressuposts dels tres cementeris. El des Migjorn pujava 3.645 rals de velló i 24 maravedisos, i els de Fornells i Sant Joan dels Horts, van ser estimats en 2.546 rals i 24 maravedisos, cada un, pujant la suma total a 8.739 rals i 4 maravedisos.

Per costejar aquest pressupost es proposà un arbitri sobre els caps de bestiar i una contribució personal dels veïns compresos entre 18 i 60 anys, per ajudar, en torns, als treballs de peonada, transport de materials i demés, de cada respectiu cementeri.
L'Ajuntament es donà pressa. Amb poc més de dos mesos, s'aprovaren plànols, pressuposts i propostes d'arbitris. Tota aquesta documentació, el 13 de març de 1856, fou remesa al governador a qui es tenia puntualment informat de tots els tràmits.

Però, a partir d'aquell moment, l'expedient quedà adormit a Palma. El governador havia estat rellevat, per la qual cosa, a finals de 1856, l'Ajuntament informava al nou, i sense resposta d'aquest, ho tornava fer, el 7 de juny de 1857. La contesta ara fou que l'arbitri sobre el bestiar no es podia autoritzar, ni es podia recarregar l'import de 8.739 rals 12 cèntims en el conjunt de les contribucions del poble, necessàries per atendre les despeses municipals de l'any. Però, com que la cosa urgia, s'havien de cercar altres mitjans. Per això, d'acord amb la Diputació provincial, proposava que l'Ajuntament convidàs els veïns i els propietaris forasters a fer una subscripció voluntària, cosa per altra part, que ell mateix considerava que no seria suficient, i, en tal cas, ja proposaria un recàrrec sobre les contribucions d'immobles i d'industrials.

Ironies de la burocràcia: mentre el governador apressava l'alcalde a no demorar més l'afer, ell proposava una suscripció voluntària, que considerava que no serviria de res.
Finalment, es va haver de recórrer a la imposició, en el pressupost de 1859, d'un recàrrec extraordinari, que es recaptaria dins el darrer trimestre, per fer els cementeris rurals dels tres pobles. Així, en sessió del 8 de novembre de 1859, s'acordà la compra del terreny del cementeri des Migjorn i avançat la construcció dels tres cementeris.

Havent previst començar les obres del cementeri des Migjorn, el 9 de novembre de 1859, l'Ajuntament donava ordre de pagar a Francesc Morillo Capó els 626 rals i 24 maravedisos, preu equivalent a les 47 lliures, moneda del país, en què havia estat taxat el terreny pels pèrits.

Mentre tant, el sotsgovernador de Menorca, enviava a l'Ajuntament un ofici del dia 17 de novembre de 1859, del governador, en què reclamava informació de les ordres que havia donat respecte d'invitar els contribuents a proporcionar voluntàriament la quantitat de 8.739 rals i 12 cèntims, la qual suposava que no havia donat resultat. Afegia el governador que l'Ajuntament, el 1860, tindria un superàvit per haver augmentat en una quinta part l'import dels recàrrecs sobre les contribucions directes i, per tant, havia resolt que, al fer el pressupost addicional de 1860, aquest havia de destinar la quantitat de 8.739 rals i 12 maravedisos per fer, o almenys començar, les obres dels cementeris.

L'alcalde, Joan Florit, contestà al sotsgovernador el 23 de novembre, que l'import de les obres dels cementeris ja havien estat consignats en el pressupost de 1958, encara que els diners havien estat usats en altres atencions, però que les obres del cementeri de Fornells ja havien començat i s'havia comprat el terreny del cementeri des Migjorn.

En la sessió municipal del 4 de desembre de 1859, es prengué l'acord de comissionar al segon tinent d'alcalde, el migjorner Llorenç Vidal Mascaró, perquè formàs la llista de persones i cavalleries que havien de treballar en la construcció del cementeri i que cuidàs que aquestes assistissin a fer el jornal per torns. També acordaren que el secretari municipal anàs as Migjorn a senyar el cementeri, segons el plànol aprovat.Les obres començaren dins el mes de gener de l'any 1860, encara que, de tant en tant, quedaven suspeses. En la sessió del 22 de novembre de 1960, s'aprovà el compte de despeses, que havia presentat Llorenç Vidal, així com els plànols de vàries casetes, el preu dels solars per les quals seria de deu lliures, i de dues lliures el preu de les sepultures individuals.És probable que no s'esperàs a l'acabament de les obres del cementeri per començar a emprar-lo, després d'una simple cerimònia de benedicció. En la partida de defunció de Joana Vidal Pons (+17-12-1860), entre les obres pies disposades davant el seu confessor, diu que "elige sepultura en el Cementerio de esta Villa", sense figurar explícitament que vagi ser complida la seva darrera voluntat.

A partir d'aquell moment el recinte del cementeri anà transformant-se gradualment fins adquirir la forma actual. L'any 1871 el capellà Sebastià Lozano Hernández, que es trobava llavors a l'Argentina, va comprar un solar de caseta del cementeri en el punt on havia estat enterrat el rector des Migjorn Gregori Hernández, oncle de Lozano, el qual havia mort el 1863, i allà es construí, l'any 1876, la caseta que porta el número 8.

Hi ha dues casetes en el recinte vell del cementeri que porten la data esculpida damunt la porta. Són la número 9 de l'any 1879, i la número 24 de 1878. El 1884 figuraven sis persones com a propietàries dels solars o casetes del cementeri números 3, 4, 5, 10, 11 i 12 però sense haver satisfet l'import o valor dels solars, per la qual cosa havien d'acreditar la seva pertinència.

En aquest recinte reposen les despulles del rector Gregori Hernández i del seu nebot, també capellà, Sebastià Lozano, en la caseta número 8. En la número 14 fou enterrat el metge folklorista Francesc Camps i Mercadal. I el capellà Antoni Moll Febrer, en la caseta que havia estat el dipòsit de cadàvers del cementeri, marcada amb el número 15.

Ampliació amb un nou recinte
Amb pocs anys es demostrà que s'havia fet molt curt en les previsions del cementeri, i alguns veïns, el mes d'abril de 1890, demanaren a l'Ajuntament des Mercadal, l'ampliació del cementeri catòlic des Migjorn ja que no tenia capacitat per cobrir els enterraments de tots els difunts que es produïen. S'acordà que la proposta passàs a estudi i examen de la Comissió de Policia urbana i rural i després es decidiria. El setembre de 1890, Joan Moll Febrer, que es trobava en situació de suspensió del seu càrrec d'alcalde, sol·licitava que en el pròxim pressupost figuràs la partida suficient per a la construcció d'un cementiri neutre immediat as Migjorn, on poder enterrar els qui morissin fora de l'església catòlica.

A pesar de les peticions anteriors, l'ampliació del cementeri no es va fer llavors, de manera que en el mes de desembre de 1905 es repetí la petició d'ampliar el cementeri des Migjorn, ja que les dues fosses comunes estaven plenes, i demanaven que es creàs un cementeri neutre. La Comissió de Sanitat aprovà la demanda, ja que considerà l'ampliació d'absoluta necessitat, i s'aprovà fer les diligències necessàries per l'adquisició del terreny. Es negocià amb els propietaris de Binicodrell de darrera, el germans Morillo Morillo, l'adquisició 1084 metres quadrats per un total de 500 pessetes, i s'aprovà, en la sessió municipal del mes de febrer de 1906.

Les obres del segon recinte del cementeri començaren aquell mateix any, però es realitzaren molt lentament durant els anys següents. El 1909 s'intensificaren les obres i es construí la capella, de manera que el 16 de maig de 1909 l'Ajuntament acordava que una comissió municipal assistís a la benedicció del "ensanche" del cementeri des Migjorn que s'havia de fer el diumenge següent, es a dir, el 23 de maig de 1909.

L'ocupació del nou recinte s'anà desenvolupant paulatinament a mesura del que dictaven les necessitats. Els solars per construir casetes o panteons de galeria es van començar a vendre, el 1908, pel preu de 50 pessetes, i a finals de 1909 es construïren els primers nínxols en galeria i es començà a vendre'ls al preu de 70 pessetes cada un.

Mentre, s'anava completant l'equipament d'aquest recinte i així tenim que el mes de maig de 1914 es posava la porta de ferro de la capella, que havia costat 122 pessetes. La sala d'autòpsies es construí el 1917 i se l'equipà amb una taula de ciment armat, un armari de llenya, una taula, un penja-robes i tres cadires.

Durant l'estiu de 2003, es va renovar la capella, substituint l'antic dosser de fusta i tela amb el Sant Crist, per un senzilla ornamentació en marbre. Es va col·locar també la mesa de marbre procedent del convent de les monges, de manera que es po­gués dir missa de cara al poble.

Per la festa de Tots Sants de 2006, es va poder contemplar, col·locada en el frontal de la capella, una bella imatge de marmolina de Crist Ressuscitat, que va ser regalada per Fra Damià Coll, i que convida a l'esperança de tots els avantpassats que descansen en aquest lloc.

(Per aquest article s'han consultat els arxius històrics des Mercadal i de Ferreries. Als respectius responsables els agraesc la bona col·laboració).