PUNTUAL. Com sempre, a les 9 del matí, i en presència del caixer senyor, el fabioler va sonar el Primer Toc de Fabiol, senyal d’inici de les esperades festes de Ponent - I.P.D.R.

TW
0

Ciutadella esclatà en festa a les nou del matí en punt, quan el fabioler, Sebastià Salort, va sonar el Primer Toc de Fabiol des de la balconada de Cas Duc, davant de la gernació que omplia els carrers que conflueixen a la porta del casat. Tot just un instant després, la comitiva va sortir en direcció a l'Ajuntament, la primera de les 113 visites que havien de fer al llarg del dia. La pluja, que al voltant de les sis de la matinada havia estat força intensa a Ponent, va preocupar, per uns moments, al casat senyorial, per les dificultats que pogués suposar per al bon desenvolupament de la jornada. Finalment, però, el cel es comportà, i tret d'alguns moments en què van caure algunes gotes, la diada va transcórrer amb normalitat.

Arribada a Cas Duc

Eren prop de les vuit i mitja del matí quan a les portes de Cas Duc es van escoltar els primers aplaudiments. Eren per als membres de la Comitiva des Be que arribaven a la casa senyorial, entre ells, s'Homo des Be i el descarregador, els germans Nando i Toni Salord. Ja a dins, i després de fer un refrigeri en la intimitat, el caixer senyor, Manuel de Soto Martorell, marquès d'Albranca, va entregar les dues safates de plata, primer al caixer casat, Valeriano Allés, i després a Pau Bosch Salord, que substituïa el seu cosí, Pau Bosch Pons, de dol per la mort del seu pare el dia anterior. Seguidament, De Soto Martorell va lliurar la bandera al caixer fadrí, Pere Àngel Bosch, qui la va besar en tenir-la a les seves mans.

Tot just un minut abans de les 9 del matí, el caixer senyor es situà davant la balconada principal. Al seu davant, el fabioler. Van començar seixanta segons de silenci absolut a la plaça fins que, per fi, sonà el Primer Toc de Fabiol.

Sortida de la comitiva

Després del Primer Toc, el Be es va dirigir cap a l'Ajuntament. Allà, els membres de la Corporació municipal van rebre la comitiva al Saló Gòtic, amb l'alcaldessa, Pilar Carbonero al capdavant. El següent destí de l'itinerari va ser a prop d'allà, al Palau Episcopal, on hi esperava el bisbe de Menorca, Salvador Giménez. Una visita que va servir per admirar les millores realitzades al pati, sobretot, la rehabilitació de l'escala -l'any passat no es va permetre que el públic pugés els escalons per la poca seguretat que oferien els murs laterals- i els treballs fets als capitells de les columnes i les basses. Com de costum, la visita va acabar amb la foto de família que la Comitiva des Be es fa amb el prelat al pati. A partir d'allà, les visites es van anar succeint una a una, pels diferents carrers del centre històric.

Sentit toc de dol

Un dels moments més emotius de la jornada va ser a les portes del nombre 13 del Carrer Nou de Juliol, la posada del caixer pagès titular de Tramuntana. Allà, hi va emmudir tothom en senyal de respecte cap a la família que, tot just unes hores abans, havia sofert tan important pèrdua.

Aquest no va ser l'únic toc de dol que es va fer al llarg del dia. En total se'n van fer cinc.

Consell i "foc i fum"

A les dotze i quart, seguint l'horari previst, la Comitiva des Be va arribar a la seu del Consell a Ciutadella, on esperaven els diferents consellers, encapçalats pel president de la institució, Marc Pons.

En sortir del Consell, i després de set visites, entre elles un toc de dol a la posada de Torrepetxina Nova, el Be va fer una de les aturades més esperades de la jornada, "Foc i Fum". La sessió dominical de la sarsuela havia començat a les 12 hores, per tal que no hi hagués problemes com en anys anteriors, en què el Be hi va arribar quan l'obra ja havia acabat. La multitud que omplia el teatre de Calós es va posar de peus per rebre la comitiva amb una gran ovació.

Durant la jornada es van succeir gran quantitat de visites, entre elles a entitats com el Cercle Artístic, la Unió d'Antics Alumnes Salesians i el Casino 17 de Gener, o al Geriàtric Municipal, el Seminari Diocesà o l'Esplai, entre d'altres.

Ses Avellanes

Ja el fosquet, i sense que el Be aturés ni un segon en la seva intensa agenda -complint els horaris previstos amb una quasi total exactitud, pròpia de rellotgeria suïssa, fins que al vespre es van acumular, en alguns moments, fins a tres quarts d'hora de retard-, l'atenció va recaure al tram de Contramurada comprès entre el Molí des Comte i Calós, en les que van ser les primeres avellanes d'aquest Sant Joan, moment del dia en què els més petits gaudeixen de la festa participant-hi activament, agafant i tirant-se avellanes tot jugant i passant-s'ho d'allò més bé. Un racó de la ciutat on es poden captar les imatges més tendres i simpàtiques, amb fillets vestits de caixers o sonant el tambor i el fabiol.

La cruixent estora d'avellanes va quedar posada ben prest, mentre s'esperava l'inici del primer jaleo de la Banda Municipal, a les 20.30 hores. Els temes santjoaners van exaltar els presents, que van deixar ben patent l'esperit festiu i l'alegria de tot un poble que estima unes festes, les seves festes de Sant Joan.

El Diumenge des Be arribava ja al seu final. La darrera visita va ser al domicili del caixer casat, Valeriano Allés, que oferí als seus companys un refrigeri. En acabat, la comitiva es va dirigir a cal caixer capellà. Allà, Florenci Sastre es va despedir, un per un i de major a menor, dels integrants de la junta. Ja només hi quedava deixar el màxim responsable de la festa, el caixer senyor, al casat de Cas Duc. A la porta i sense entrar, De Soto Martorell despedí els caixers tot donant per desfeta la Comitiva des Be. Moment en què el portador de la bandera la lliurà al caixer casat perquè la pengés a la façana del seu domicili fins el final del dia i custodiant-la fins el Dissabte de Sant Joan.