«Dia de pont i cova», quan fa molt de mal temps, o «Dia de caragols», quan cau una pluja fina, dos exemples del refranyer menorquí. | Josep Bagur Gomila

TW
0

Un dimoni amb el seu trident, en una il·lustració de Tomás Orell, il·lustra la portada del quart volum d’«Expressions, dites i refranys de Menorca», del qual és autor Josep Portella Coll, i que és editat pel Col·lectiu Folklòric de Ciutadella i el Centre d’Estudis Locals d’Alaior.

La nova publicació, que correspon al volum doble 145-146 dels Quaderns de Folklore, engloba les expressions, dites i refranys de l’Illa compreses entre les paraules «cuida» i «envest», que representen 2.005 unitats lingüístiques, que sumen un total de 7.134 dites i refranys dels quatre volums publicats.

Portada del nou volum.

El present volum s’obre amb «Cuida’t de ca d’altri, que ja es cuidaran de ca teva», que ho diu qui pretén justificar-se de la murmuració per la qual és censurat, i es tanca amb «Fer envestir als altres», que és aquella persona que s’amaga en l’anonimat per fer que els altres facin les accions que voldria ell fer, però que no té coratge de fer-les.

Exemples

La paraula «dia» és una de les que compta amb més expressions, dites i refranys, com «Dia de caragols», aquell dia de moltes hores de pluja fina en què els caragols surten a passejar, o «Dia de pont i cova», una locució encara ben viva que, per contra, es refereix a un dia que fa molt de mal temps, on el pont es refereix al pont de bestiar en què els animals cerquen redossa els hiverns. A més, l’autor incorpora cançons que tracten sobre els set dies de la setmana, recollides al «Diccionari català, valencià, balear», d’Alcover i Moll, en la ‘Página Menorquina’ d’«El Bien Público» i en el cançoner popular menorquí.

En l’apartat de «dimoni», a més d’incorporar expressions i refranys com «El dimoni sap més per vell que per dimoni» o «Esser un dimoni de capseta», també afegeix la rondalla del dimoni que entrescava xorracs, que va ser recollida pel sacerdot i folklorista santlluïser Antoni Orfila Pons (1884-1936), que signava els seus articles amb el pseudònim Fila-Or.

També s’inclouen exemples de locucions castellanes d’ús col·loquial d’un moment determinat, però que han quedat fixades i s’han empeltat en la parla menorquina. És el cas de «No t’enrolles Charles Boyer», un modisme que s’empra per tallar l’interlocutor massa pesat en la conversa, en què la referència a l’artista francès només és a efectes de rima, ja que no hi ha cap prova que fos una persona cansada en la conversa, segons assenyala Portella.