El valor patrimonial de Fila-Or, el folklorista menorquí assassinat a la Guerra Civil

Després de graduar-se el 2022 en Llengua i Literatura catalanes, Lídia Pérez està realitzant el màster de Gestió Cultural a València amb un treball final sobre la recerca folklòrica de Mn. Antoni Orfila Pons (Fila-Or) i el valor patrimonial de la seva figura.

«El motiu principal de la visita a Menorca ha estat conèixer les persones que d’alguna manera han estat vinculades amb Fila-Or, i veure quines necessitats hi ha a l’Illa amb aquest personatge en relació amb el màster de Gestió Cultural  i el meu treball final de màster sobre Fila-Or i el valor patrimonial que té la seva figura.

A banda de tenir una idea de la seva feina, estic fent un inventari de tots els materials que Fila-Or va publicar, tant a la ‘Página Menorquina’ d«El Bien Público», de Maó, com al ‘Full menorquí’ d’«El Iris», de Ciutadella», assegura. Aquest inventari també inclourà els manuscrits inèdits de Fila-Or, per valorar l’abast de la seva obra i comparar-lo amb els altres grans folkloristes de Menorca.

Entrevistes

Pérez ha entrevistat fins a deu persones, les quals li han donat una idea des de diferents perspectives de qui era Fila-Or. Han estat dos familiars del capellà i folklorista; el sacerdot i historiador Guillem Pons com a autor de la biografia de Fil-Or; Xec Riudavets pel lèxic que feia servir Fila-Or, els historiadors Marc Pallicer i Josep Portella i les filòlogues Pilar Vinent i Fina Salord. «Són àmbits bastant diferenciats, però que entre ells es complementen per poder tenir una idea més gran del valor Fila-Or, tant a nivell més emocional com a nivell més acadèmic i filològic i també d’història local», apunta.

Manuscrits

La documentació inèdita de Mn. Antoni Orfila Pons són uns manuscrits que des del seu assassinat fa vuitanta-vuit anys s’han conservat i estan distribuïts de forma temàtica en diferents sobres que, excepte una petita quantitat de papers que van ser publicats fa vint-i-quatre anys a la revista «S’Auba», de Sant Lluís, sembla que Fila-Or no els va publicar enlloc, una qüestió que Pérez ho està investigant.

En aquest sentit, la investigadora assegura que la part poètica dels manuscrits està molt més completa, no hi ha versos solts, sinó que són estrofes, però a la part més narrativa de llegendes o rondalles són paperets manuscrits molt breus, molt esquemàtics. «Em puc fer una idea que ell tenia la intenció d’elaborar-les i publicar-les ben redactades, evidentment en el seu temps no hi havia gravadores i devia fer esquemes del que la gent li contava, també és interessant tenir aquests papers. He trobat qualque rondalla publicada a «El Bien Público», com la d’en Xec des cóssil, que sí que vaig trobar els manuscrits», assenyala.