María Vives Gomila publica la seva segona novel·la «Vidas cruzadas»

A priori es podria pensar que el protagonisme de la novel·la recau en les quatre persones, però en aquest cas els personatges estan en certa manera supeditats a les temàtiques que María Vives pretén mostrar al lector perquè reflexioni sobre aquestes. En aquest sentit, l’autora assegura que «m’interessava mostrar l’ambient i educació al llarg de la postguerra, els 50 fins als 80, diferents aspectes psicològics no solsament dels personatges, sinó de diferents situacions. Un dels temes per jo fonamentals era la influència del judaisme a la cultura i al món jueu de Mallorca, el món de les creences, el feminisme, la submissió durant tants d’anys, i encara, de la dona respecte de l’home. Els mateixos personatges van introduint els diferents aspectes, a vegades són culturals, històrics o territorials, però especialment era mostrar una sèrie de temes que m’interessava que fessin pensar», assegura.

Segona novel·la

«Vidas cruzadas» és la segona novel·la que ha publicat María Vives, que suposa un canvi en la seva estructura literària, donat que en la primera destaca un personatge central que és el que va dirigint tota l’obra i la resta gira entorn d’aquest personatge. En la segona novel·la, a més d’haver-hi unes relacions entre els quatre personatges, l’autora ha prioritzat la importància argumental en una sèrie de temàtiques, que són una mena de punts de referència dels diferents temes que van sortint. «Els personatges es fan una sèrie de preguntes com què faig, qui som, cap on vaig, inclòs a partir de diferents frustracions, o sigui continuar la vida tot i alguna dificultat o l’ànsia de poder, són diferents situacions que a través de diferents personatges es mostren», afirma.

Els personatges de «Vidas cruzadas» són inventats -assegura Vives-, però assenyala que d’ells representa de qualque manera a una persona jueva. Quan l’autora utilitza el terme «jueu» no es refereix a la religió jueva, sinó a les persones que a Mallorca s’anomenaven «xuetes», és a dir, el grup social descendents d’una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals s’ha conservat conciència col·lectiva del seu origen, poer dur alguns dels llinatges. «A la novel·la, utilitz ‘jueu’ i no ‘xueta’ per evitar aquest nom que no m’és gens agradable, perquè he vist com la gent patia, la gent que tenia els dos cognoms a Mallorca, llavors estic parlant d’aquests jueus. Hi ha un personatge que sí representa de qualque manera aquesta cultura, aquest món, aquesta família i el patiment que van tenir. En un moment determinat aquest personatge diu ‘sobretot demanaria a Déu que si tornés a néixer no nasqués amb aquests cognoms’. Aquests jueus sabem qui són, on viuen, de quina manera s’han organitzat i com s’han agrupat, ells no es van integrar a Mallorca de la mateixa manera que els jueus ho van fer a altres poblacions i províncies de l’Estat espanyol», assenyala.

A la novel·la hi ha un intercanvi epistolar entre dos personatges, concretament entre Ana i Marta, que l’autora aprofita per incloure altres temes en l’argument literari. «Els dos personatges es comuniquen a través de cartes, en què apareixen una sèrie de qüestions que no havien sortir fins aquell moment, com són per exemple la construcció d’una identitat, la necessitat de saber qui és, preguntes entorn a la fe, es qüestionen tota una sèrie d’elements a partir d’aquestes cartes, especialment sobre el món de les creences», subratlla.