Pere Florit Anglada amb el llibre que acaba de publicar.

TW
0

El 12 d’abril de 1745, el comerciant i mariner ciutadellenc Rafel Català i Morlà va iniciar la seva activitat a la ciutat de Palerm, una nissaga que durant cinc generacions va viatjar per la Mediterrània Occidental dedicant-se al comerç i transport de mercaderies. Per altra banda, els Bonet també van desenvolupar la mateixa activitat entre els segles XVIII i XIX.

«Els Català i els Bonet, mariners i comerciants. Segles XVIII i XIX» és el nou llibre en què Pere Florit Anglada aborda l’activitat comercial i el transport de mercaderies de dues nissagues de Ciutadella en una iniciativa editorial de Miquel A. Anglada a través de la col·lecció Jamma. El llibre inclou algunes pàgines en facsímil dels tres llibres de comptabilitat dels Català, amb les seves respectives transcripcions i un utilíssim glossari en què s’expliquen paraules que no s’utilitzen i tampoc estan recollides en el diccionari.

Els tres llibres de comptabilitat dels Català van estar mig oblidats durant un segle, entre 1880 i 1990, aproximadament, dalt els porxos de la casa del ciutadellenc Bartomeu Gornés, familiar de l’autor de la novetat editorial. «Era un conco meu i era dentista, per açò jo m’hi vaig fer. Un dia de fa una trentena d’anys em va dir que dalt el porxo de ca seva tenia molts de papers antics i que me’ls endugués perquè si no els faria tirar. Els vaig agafar perquè sempre he estat de mirar coses, he estat molt llegidor, vaig veure que hi havia tres llibres de comptabilitat d’una companyia que comerciava per la Mediterrània occidental. El llibre començava amb unes compres que va fer a Palerm, després va al nord d’Àfrica, a Nàpols, Gènova, Mallorca, etc. No hi ha el quadern de bitàcola, però sí tota aquesta informació referida a la compatibilitat, ho vaig trobar molt interessant i m’ho vaig estar mirant durant molt de temps», assegura

Posteriorment, Pere Florit va indagar quina era tota la seva nissaga, perquè els tres llibres només es referien a l’activitat comercial de dues o tres generacions, consultant manifestos de béns i per sort va trobar moltes dades. Uns amics el van animar que ho publiqués perquè ho trobaven molt interessant. «Amb aquesta comptabilitat podem veure en què comerciaven durant els segles XVIII i XIX», afirma.

Els Bonet

La segona part del llibre es refereix als Bonet que també eren mariners i comerciants, que l’autor del llibre va trobar indagant entre els seus avantpassats. L’autor va anar a l’Arxiu Històric de Maó per veure si trobava dades que a Ciutadella no hi eren, amb la sort que va trobar l’inventari d’una botiga que hi havia a Ciutadella el 1823, amb els productes que es venien en aquell temps. «Tot aquest tema ho ha estat roegant i mastegant durant vint anys, primer vaig haver d’aprendre a llegir aquest tipus de documents antics, és ver que sempre m’havia interessat la genealogia, ja en tenia dades de la meva família i els vaig anar ampliant. Com que la història no em donava per fer un altre llibre i pel fet que també eren mariners i comerciants vaig resoldre publicar-ho en el mateix llibre. I fa tres anys que vaig decidir que ho havia de publicar», assegura. Al llibre es reprodueixen en facsímil algunes de les pàgines de la documentació original, no es tracta de tota la sèrie completa, hi ha tota la comptabilitat de l’embarcació els documents comercials. «Els llibres originals contenen a més a més el pagament d’impostos, com el de la talla, etc., tot el que fa referència a la comptabilitat de la família durant tres generacions», assenyala.

Quant als Bonet, l’autor afirma que ha trobat la declaració de la vídua d’un dels dos germans desapareguts, que eren pares de dues rebesàvies d’ell, en què aporta les dades exactes de la sortida del port de Ciutadella cap a Marsella i com al cap d’un any no hi ha cap notícia de l’embarcació, que no era seva sinó d’un altre patró, ni tampoc d’ells, entre el juliol de 1822 fins al juliol de 1823.

Donació

Per altra banda, una vegada s’ha publicat el llibre dins la col·lecció Jamma, l’autor ha entregat els tres llibres originals enquadernats en pergamí a l’Arxiu Històric Municipal de Ciutadella, a més de bona part de la documentació solta. «Si algú per exemple vol veure l’evolució de com apujaven els impostos al llarg del segle XVII allà ho trobarà, en el meu llibre no ho he incorporat, donat que no he fet la transcripció de tot», conclou.