sempre feliçUna Espanya amb un Estat que la reconegui talment ès, plurinacional i plurilingüe, no posa en perill s'identitat de ses Illes Balears, però un Estat supremacista castellà ès evident que sí, perque actua contra ses llengües i cultures no castellanes. En canvi, Catalunya no té gens de poder polític ni econòmic a ses Illes Balears. Ets únics que parlau de "països catalans" sou es nacionalistes espanyols i la CUP. La resta d'independentistes catalans no tenen gens d'interés per ses Illes Balears: volen s'independència de Catalunya tota sola, sense rèmores. Aquí ets únics que voldríeu reescriure s'història sou certs mallorquins aforasterats, membres de sectes espanyolistes i malalts de catalanofòbia, però ningú vos fa costat.
sempre feliç= ca de bou S'Associació per la Cultura de Mallorca i s'Obra Cultural Balear són catalanistes perque defensen sa llengua catalana, que anomenam "mallorquí" perque ès nostra. Si haguessen estat espanyolistes no haurien existit, perque per defensar sa llengua castellana, que anomenam "foraster" perque ve de fora, ja hi ha totes ses institucions de s'Estat que la defensen sense emperons i fora manies, amb tanta imposició com faci falta. Evidentment, ets espanyolistes odiau s'OCB perque contribueix a revertir sa castellanització que voldríeu consolidar, però ni en Franco ni es franquisme reviscolaran. No conec un sol espanyolista que hagi fet res pes mallorquí; al contrari, no l'han extirpat perque no pogueren: quaranta anys de castellanització franquista feriren sa nostra llengua, sens dubte, però no foren a bastament per extirpar-la. Amb tan mala sort que posteriorment, en arribar sa democràcia, sa política lingüística va mudar radicalment i va fer justícia parcial: ses altres llengües espanyoles foren declarades oficials a ses comunitats on són pròpies de fa segles i això ha frenat es procés de castellanització. Ara falta revertir-lo, aquest ha d'esser s'objectiu principal des qui volem preservar sa nostra llengua. Si ho conseguim, haurem fet justícia sencera! Tots sabem de sobra que aqueixa tàctica de llançar es mallorquí contra es català no cerca defensar, reforçar ni afavorir s'ús des mallorquí sinó arraconar-lo, fossilitzar-lo i reprendre sa castellanització franquista. Ès pura retòrica barata i una mentida bruta. T'ho repetesc amb majúscules perque te quedi ben clar: CAP ESPANYOLISTA HA FET RES A FAVOR DES MALLORQUÍ.
3 de 3 Evidentemente en el Estatuto de Autonomía de las Baleares figura que el catalán es la lengua cooficial del castellano. Es debido a la ignorancia de los políticos de aquellos momentos, a los dineros aportados por grupos catalanistas, que motivaron el menosprecio que sufrimos con nuestra “llengo”. No hay que olvidar a los adoctrinados, renegados, traidores y “altres herbes” que desde antes de la programación de la segunda república tienen la finalidad de catalanizar las Baleares. Ejemplos son la festividad del Sant Jordí, el baile de sardanas en el paseo marítimo promovido por la casa catalana, los castellers, etc. Que en estos momentos, dadas las circunstancias derivadas por la creación de la república segundera, han promovido que nos quitásemos la venda de los ojos y viésemos sus verdaderas intenciones. Las recientes votaciones con resultados no favorables a los grupos progre hace que no vean muy clara su continuidad económica (9000 € no bastan para nada, la inminente desaparición de los socios actuales, etc.) y por ello intentan la captación de nuevos ingresos que les permitan subsistir. No diga que el catalán es nuestra lengua, ya que autorizado por Felipe V en 1717 y ratificado por las leyes de España en 1872, que en las Baleares se puede declarar en los juzgados y en los interrogatorios en IDIOMA MALLORQUIN. Recientemente ha aparecido en este periódico un panfleto anunciando, el 14 de abril de 1931, en nacimiento de la II república. Los catalanistas y políticos progres deben estar echando espuma, ya que dicho panfleto está escrito en el IDIOMA MALLORQUÍN. El libro "La Segona Republica a Mallorca" de Albert Herranz y Juana María de Roque, artículo publicado en este periódico el 16/01/2022.
2 de 3 El mayor éxito del catalanismo en Baleares, es hacer creer que el enemigo del pueblo balear, el que pone en peligro la identidad y el futuro de las islas es España, cuando en realidad es y ha sido siempre Cataluña. Y que la salvación es la independencia de España y la integración en unos imaginarios países catalanes, liderados por Cataluña, evidentemente. No olvidar que la falacia llamada “paísos catalans”, no es más que la intención de crear la Gran Cataluña, territorio con lengua de Cataluña, "historia" de Cataluña y que defenderá intereses de Cataluña. La historia la escriben los ganadores. Pero si eres un perdedor con suficiente dinero para comprar a renegados y traidores (caso ocurrido en esta CA), y los colocas en puestos estratégicos (educación, política, medios de comunicación, justicia..). Reescribirás la historia a tu conveniencia.
1 de 3 Esta entidad, Obra Cultural Balear al servicio de la Generalitat de Cataluña, de quien recibe cuantiosas subvenciones: (El País (2001): “la Obra Cultural Balear, que entre 1990 y 1997 recibió subvenciones de la Generalitat por 141 millones de pesetas”; Diario de Mallorca (2007):” El Gobierno catalán subvencionará con 1,15 millones de euros la entidad cívica Obra Cultural Balear (OCB) con carácter plurianual entre 2007 y 2010“). El EXPRESIDENTE de la Generalitat de Cataluña, Quim TORRA , ha reafirmado el « COMPROMISO » CON LA OBRA CULTURAL BALEAR (OCB) de « VOLVER a los NIVELES de SUBVENCION , ahora que afortunadamente tienen financiación, de años anteriores». FUENTE : DIARIO ULTIMA HORA 07/03/ 2020. Junto a los docentes, se ha convertido en el principal impulsor de los llamados "paísos catalans", que no es más que la sumisión a Cataluña por parte de Valencia y Baleares, quienes deben aceptar la lengua catalana y la versión tergiversada que hace de su historia, cuyos fundamentos fueron promocionar la lengua catalana y su cultura y la defensa del derecho al pleno auto gobierno. Fundada en 1962 tomando los restos de la Asociación por la Cultura de Mallorca (1923-1930, impulsar la cultura catalana). En ambas se observa su talante catalanista ya que desde 1923 han ido socavando nuestra idiosincrasia mediante actividades diversas para fortalecer su finalidad: la salvación es la independencia de España y la integración en unos imaginarios países catalanes, liderados por Cataluña, evidentemente.
MargarethaTots es partits que han governat ses Illes Balears han fet sa política lingüística que els ha convengut per mantenir es vots propis i no fomentar es vots contraris. No han actuat per ideologia com dius, ni tampoc perque vulguin afavorir s'ús de sa llengua. Només han gestionat sa política lingüística en funció d'interessos electorals. No sabem qui governarà sa pròxima legislatura, però tant si continua governant sa dreta com si governa s'esquerra, sabem cert que sa política lingüística serà sa mateixa de sempre: sa que estableixen s'Estatut d'Autonomia i sa Llei de Normalització Lingüística, que reconeixen es català com a llengua pròpia de ses Illes Balears. En aquest aspecte no hi haurà sorpreses ni engans perque tots sabem que serà així. Convé recordar que es PP va redactar, votar i aprovar sa Llei de Normalització Lingüística i es Decret de Mínims, que continuen vigents. En canvi, es trilingüisme que volia imposar en Bauzà un engan, perque no hi havia professors preparats per impartir ses classes en inglès i tampoc ets alumnes estaven preparats per rebre ses classes en una llengua que no coneixen a bastament. Tot era una excusa per rebaixar s'ensenyança en català i sa resposta fou una manifestació multitudinària en contra. Es PP ho va pagar electoralment amb es pitjor resultat de tota sa democràcia. Es partit en va prendre nota i no tornarà repetir sa jugada.
El catalán, en Baleares, siempre ha sido una imposición hecha por unos políticos (Psoe, Mes a Menos, Podemos, Sumar a restar, etc), políticos, que en su propia casa, no hablan en catalán, políticos que no leen libros o prensa en catalán, políticos que no ven películas, o escuchan la radio en catalán, políticos, que en el fondo, no creen en el catalán, pero lo imponen por cuestiones ideológicas, y para repartir dinero a dedo entre sus amiguetes (chiringuitos). El día, que los ciudadanos en Baleares, tengan la libertad de decidir, en que idioma, desean estudiar, o expresarse, habrá muerto el catalán. Viva la libertad lingüística carajo!
Ocb Go home. Qué no es aquí.
Cercar sempre els extrems, nefastos per la concòrdia, sempre emprant i enarbolant la bandera de la llengua, després no vos queixeu, la gent només veu imposició i deixar de banda al castellà.
sempre feliç= ca de bou S'Estatut d'Autonomia reconeix que sa llengua pròpia de ses Illes Balears ès sa catalana seguint es mateix criteri acadèmic que l'any 1884 va incorporar es 'Diccionario de la lengua castellana' de sa Real Academia Española, mantengut fins avui sense interrupció, que defineix es mallorquí com a "dialecte" o "varietat" de sa llengua catalana. No podia esser d'altra manera i no se modificarà per tres raons: 1a. Es qui estam alfabetitzats en sa llengua pròpia no deixarem d'usar-la perque tengui diverses denominacions populars i una denominació acadèmica. Parlar i escriure en mallorquí vol dir parlar i escriure en català; no hi veim cap contradicció. 2a. Es residents venguts de fora que no han assimilat sa llengua nostra viuen al marge de qualsevol polèmica sobre aquesta qüestió. No els interessa. 3a. Ets únics que voleu llançar es mallorquí contra es català sou certs mallorquins aforasterats, procedents de famílies 'fines' de Palma que no pogueren resistir sa pressió castellanitzadora des franquisme i castellanitzaren es fills. Qualcuns d'aquells fills cercau enfrontar mallorquí i català com a excusa per no haver d'aprendre sa llengua des vostros padrins i repadrins, i així justificar i mantenir sa castellanització que rebéreu a ca vostra. Per tant, qui voleu moure brega contra sa llengua pròpia sou una minoria social irrellevant i no hi ha cap partit interessat a fer-vos costat, perque no compensa guanyar quatre vots de mallorquins aforasterats i perdre'n quaranta de mallorquins normals. D'altra banda, s'experiència de quatre dècades i busques de democràcia ha demostrat que assumir sa denominació acadèmica de 'llengua catalana' a s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears fou una bona decisió. A Catalunya ningú discuteix sa denominació de sa llengua ni ses "modalitats" (que també en tenen) i això no evita que hi hagi una minoria activista contra sa llengua catalana. A València feren oficial sa denominació popular de "valencià" i també hi ha una minoria espanyolista activista —i fins i tot violenta— que envesteix sa llengua des valencians fort i no et moguis. Per tant, si s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears anomenàs sa llengua catalana d'una altra manera, ets espanyolistes contraris a sa llengua i partidaris de sa castellanització seríeu exactament es mateixos i mouríeu brega igualment. Només milloraria un aspecte: hauríeu de fer espanyolisme a cara descoberta i sense embulls, perque ja no podríeu enfrontar falsament es mallorquí contra es català com feis ara. Hauríeu d'enfrontar es castellà contra es mallorquí —o es menorquí, o s'eivissenc, o es formenterer, o es balear— ben igual que a Catalunya l'enfronten contra es català i a València contra es valencià. Seríeu igualment espanyolistes, però a cara descoberta i sense excuses de mal pagador.