Jo imagin que la majoria dels que escrivim aquí, tota la vida immobiliària que haurem tingut haurà estat comprar un pis, o un hort, o com a molt un solar per edificar, però molt pocs s’hauran vist en la situació de crear un carrer on no hi era. Per açò convé explicar un poc més les coses. Quan s’obre un nou carrer, els propietaris dels terrenys per on passarà s’han de posar d’acord en que cadascú cedeixi la part de superficie per on passarà el carrer, i es compensen uns als altres per la part «perduda» en crear vials. Després es configuren els solars definitius, es creen infraestructures (aceres, asfaltat, clavagueram, electricitat, telecom, tot pagat pels propietaris) i finalment l’Ajuntament RECEPCIONA el nou carrer, fent-se’l seu i mantenint-lo a partir de llavors. Però fins aquell moment, el carrer és dels propietaris dels terrenys per on passa. Aquesta és la situació del tram de carrer nou de Marino Benejam que encara no s’ha obert. I no s’ha obert perquè l’Ajuntament encara no l’ha recepcionat i segueix sent de propietat privada.
XiprinantAmb sa de carrers que s'han obert a Ciutadella i urbanitzacions i mai s'ajuntament ha posat "un pivot elèctric que va amb un comandament a distància" a cap ciutadà, i a més hi ha que tenir en consideració que a vegades hi ha hagut urbanitzacions senceres sense recepcionar durant molt temps, imaginau que hagués passat si cada ciutadà hagués tancat es "seu" tros de carrer, lo dit s'ajuntament dona un tractament molt privilegiat a aquests francesos, tant que ha fet una excepció única per ells.