ca de bou= sempre feliç No hi haurà referèndum contra sa denominació acadèmica de sa llengua nostra i a benefici des nacionalisme espanyol. Es referèndums se fan sobre qüestions polítiques, no acadèmiques. Si es "països catalans" no existeixen, per què sempre seguit els anomenes i per què te preocupen tant?
sempre feliçCom t'agrada es nacionalisme francès i com t'agradaria que Espanya en prengués exemple! Emperò a Espanya no passarà perque ha fet tard: fa un parell de segles, mentres França escolaritzava sa població en francès i anava extirpant ses altres llengües, Espanya deixava que bona part de sa població fos analfabeta, de manera que sa castellanització escolar just arribava a sa minoria que tenia es privilegi de poder estudiar. Avui en dia, França pot mantenir es francès com a única llengua oficial perque la resta de llengües pràcticament s'han extingides, substituïdes pes francès. En canvi, a Espanya ses llengües diferents des castellà continuen vives i, per tant, ès de justícia reconèixer-les oficialment a fi de respectar es drets lingüístics des parlants. Així ho fan sa Constitució Espanyola i ets estatuts d'autonomia, i encara hi ha camí per recórrer: hem frenat sa castellanització franquista però encara l'hem de revertir. Fa devers cent anys, es polítics de Palma decidiren esbucar sa murada; a sa ciutat d'Eivissa volien fer igual però no pogueren per falta de pressupost. Avui, sa murada d'Eivissa ès intocable, com també ho ès sa petita part de sa de Palma que quedà dreta. S'escala de valors ha canviat: fa cent anys ses murades eren una emprenyadura i ara són patrimoni històric i cultural. Amb ses llengües ha passat igual: fa dos-cents anys ets estats podien imposar i extirpar llengües, perque es drets lingüístics des ciutadans no tenien reconeixement legal. Ara la cosa ha canviat: Espanya no pot fer avui allò que França va poder fer fa dos o tres segles. Ho entens o no ho vols entendre?
"la ponente pública del Tribunal Administrativo de Montpelier, recordó durante su intervención que «la lengua de la República es el francés», y por este motivo, usar el catalán supondría dejar al francés en una posición inferior porque lo relegaría al nivel de una lengua «traducida»". Y desde la prefectura también han insistido en que la Constitución establece que el francés es la lengua oficial y tiene que ser la prioritaria. El prefecto Rodrigue Furcy decía que «cualquier factor susceptible de socavar los principios fundamentales de la República y la jerarquía entre la lengua oficial y las regionales debe ser analizado como un elemento de identidad cultural que no debe prosperar en las asambleas deliberantes de los ayuntamientos»." Sre/as. políticos/as, a los que ha elegido el pueblo soberano de Baleares, tomen nota y aprendan de nuestros vecinos Franceses. Basta de catalanizar las Islas.
El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ha estimado la medida cautelar solicitada por una familia y obliga a una escuela de Girona a impartir en un aula «una o unas materias o asignaturas» en castellano, además de la de aprendizaje de la lengua". Tomen nota de lo que es necesario hacer en Baleares. Se tiene que acabar la IMPOSICIÓN de una lengua que no es la propia y autoctona de estas islas. Basta de catalánizar las Islas con solo un 13% de catalanoparlantes. ¿Cuándo podremos efectuar un referéndum consultivo sobre qué "LLENGO" deseamos como cooficial del castellano. No "XERRAM" catalán. No somos catalanes. No queremos ser anexionados a unos inexistentes países. VIVA LAS BALEARES, SU HISTORIA, SUS COSTUMBRES Y LOS QUE DEFENDEMOS SUS "LLENGOS".
PepIdò jo parl mallorquí sempre amb catalans i valencians i mos entenem amb naturalitat. D'ençà que tenim democràcia, tots estam avesats a sentir dialectes diversos i mos podem entendre, perque sa llengua catalana ès oficial i té presència pública arreu. Passa igual amb sa llengua castellana: un granadí i un burgalès parlen ben diferent, però s'entenen perque estan avesats a sentir es parlar de s'altre, per mor que sa llengua ès oficial i té presència pública. En canvi, si s'Estat impedeix que sa llengua sigui oficial i tengui presència pública, com passava amb sa llengua catalana durant es franquisme, ès normal que es catalans tenguessen dificultat d'entendre es mallorquí perque no estaven avesats a sentir-lo parlar. Tan senzill com això: sa culpa no era des mallorquins ni des catalans, sinó des franquisme que amagava sa llengua nostra amb s'esperança que desaparegués d'inanició. Sort que no ho va conseguir, com no ho conseguiran ets espanyolistes caparruts d'avui, que continuen enyorant s'Espanya castellana que no arriba.
En los años 80, antes de una famosa visita que nos hizo el muy honorable presidente Sr. Pujol. Yo viajaba mucho a Cataluña y hablaba con catalanes cada dia; pues bien, no querían hablar "catalàn"conmigo porque no me entendían cuando hablaba en Mallorquín y teníamos que hablar como la mayoría: castellano. A nadie le sabía mal...
AngelcaidoQuines regles gramaticals? No saps respondre? Idò calla i deixa de fer es ridícul!
Basta de SUBVENCIONADOS…
LluísFALSO. El MALLORQUÍN TIENE REGLAS GRAMATICALES PROPIAS CUANDO EL CATALÁN NO TENIA. I GRAMÁTICA. A quien pretende engañar?
Muchas gracias a la mayoría de personas que mediante sus comentarios y puntuaciones expresan su disconformidad con la vergonzante IMPOSICIÓN de una lengua que no es la propia de estas islas, que impide la obtención de puestos de trabajo y que sirve para que unos pocos renegados, adoctrinados, catalanistas, chiringuitos, etc. vivan de las subvenciones que salen de nuestros impuestos. Es de lamentar que las repercusiones de estos comentarios, y las recientes elecciones, ha motivado y provocará ceses o dimisiones por no haberse cumplido los objetivos que persiguen ciertos grupos. Las personas afectadas reciban mi apoyo moral y mi consideración. VIVA LAS BALEARES, SU HISTORIA, SUS COSTUMBRES Y LOS QUE DEFENDEMOS SUS "LLENGOS".