Molt bon artícle Jordi! Cada vegada és més urgent fer un canvi de deriva a s'illa, sempre hem tingut unes empreses locals fortes i no podem negar qué es creixement exponencial d'es turisme és inevitable i innegable qué molts de sectors indirectament és favoreixen d'açó. Però encara que moltes famílies menorquines depenguin dés turisme, hi ha que promoure sa creació d'empreses locals, de omplir locals buits, de evitar es tancaments d'empreses i tendes históriques, de fer tot lo possible per que es joves no tengui que partir tots els hiverns... si s'indústria mor, mos convertim amb una illa més, i no hi haurá forma de reflotar.

Pan para hoy, hambre para mañana,...Menorca, qui t'ha vist i qui et veu. Molta biosfera però res de pensar en fer industria del segle XXI, tornar a ser industria com erem abans, amb marques de qualitat i innovació. Ara tot treballs fixos discontinus de temporadeta i no són es politics ni tan sols capaços d'allargar-la o tenir un transport digne. Així no es pot mantenir una vida a s'illa. No m'extranya que hi hagi tant i tant aspirant a funcionari, abans eren pocs es que pensaven en aquesta opció.Una pena Menorca.

@ SORT. Quanta raó té. Subscric tot el que Vostè diu. L'hosteleria i la construcció només aporten sous baixos, volàtils i cap riquesa: els menorquins fugen mentre arriba immigració amb qualificació baixíssima. La renda per càpita baixa i Menorca s'empobreix. Si el turisme aportés riquesa Grècia i Tailàndia serien paisos ben rics; no ho veiem?

Y no olvidemos la industria quesera MENORQUINA no menos importante que calzado y bisutería y que también se exportaba por toneladas.

Menorca i els menorquins erem molt més rics fa anys, quan es vivia de la indústria, camp i un poc de turisme. El turisme només ha duit precarietat laboral, preus abusius i gent indesitjable. Intentaré per totes les meves forçes que els meus fills NO facin feina de turisme, encara que això suposi renunciar a viure a Menorca. Només als estius, perque sapin que és fer feina d.esclau. I que siguin prou critis que entendre que totes aquestes fires i premis de cuiners, coctelers etc etc és maquillar i camuflar s.esclavatge. No nego el turisme, nego la concentració només a un sector. Hi ha que diversificar. Es problema és que a Europa li interesa molt una població dedicada en exclusiva a servir-los durant les seves vecances. EM NEGO. Encara m.hi queda un poc d.orgull menorquí!!!!!!

Gabriel M. PonsCuanta razón tiene Sr. Pons pero se quede en 1971: La Industrial Fabril Mahonesa, La Maquinista Naval, la Harinera Minerva, Catisa, Codina, La Eléctrica Mahonesa,,, desde finales del siglo XIX ha habido en Menorca buenos empresarios, grandes técnicos, excelentes operarios. ¿Y ahora? Algo no se está haciendo bien.

el sector servicios suele ser de los ultimos en recibir el bofetón. los unicos que dicen que todo va bien son políticos y bancos centrales (políticos también)...

Entre los 1971 hasta que llegó el euro, la economía circular, el comercio global y todas estas pamplinas. Teníamos industrias menorquinas muy inportantes, de calzado como Mezquida, Pons Quintana, Mascaró, etc se exportaba mucho, de hecho no había suficientes metros cúbicos de bodegas de avión para dar salida a la producción semanal MENORQUINA. Industria Bisutera como Catisa, y un sin fin de fabricas que semanalmente producían en cantidades muy importantes. En una palabra, el que quería tenía dos y tres trabajos. Casi no había paro (solo el que le temía al trabajo o estaba imposibilitado). Comienzos de un turismo inglés que tenía la libra que al cambio con la peseta facilitaba compras de casas en urbanizaciones como binixica o son vilar. Y poco a poco llegó el euro, políticos de todo pelo que empezaron a rapiña, empresas empezaron a no poder soportar los impuestos y demás gastos y claro ahora tenemos fondos europeos para privilegiados, feminismo, ecologismo, mucha tontería, mucha caradura y mucho sinvergüenza. Y aquí estamos quejándonos de que solo hay hostelería pero poca gente se prepara para trabajos más interesantes. Una historia muy muy resumida que me ha gustado compartir con ustedes.

Y cuanto mas empleo público?

Després passa lo que passa, una crisis sectorial, modes... i com nomes hi ha un sector de feina, tothom a ca una put.a. Es imprescindible social i econòmicament una diversificació de sectors productius o com es sol dir, no posat tots es ous dins es mateix paner.