Au ido !!! Candadus llevats i barreras tancades que es bestià no surti i sa gent pugui pasa com mana sa llei . Per aso son ses lleis per respetarlas tots , dueñus i tothom .

Para continuar con condes, duques y demás fauna bien que valen documentos de no sé qué año...

Mira Alexia. En les propietats privades, sí que es pot adquirir per prescripció, tal com dius, però els béns de domini públic no prescriuen mai. Un camí és un bé de domini públic, i encara que hagi estat dos-cents anys tancat, l'Ajuntament el pot reivindicar perquè aquestes propietats no prescriuen en favor de qui les ocupa.

La Llei 7/1985 de bases del Regim Local obliga els Ajuntaments a tenir un inventari de tots els seus béns, també dels camins públics. N'hi ha que ja tenen l'inventari fet, i n'hi ha que ho incompleixen. Està regulat pel Real Decret 1372/1986, article 20, apartat G. Si hi ha dubtes sobre el caràcter d'un camí, s'ha de buscar documentació. I cal tenir sempre present que el dret a recuperar el camí no prescriu, com és el cas del que ara s'ha pogut documentar d'aquest tram del camí d'en Kane. Si hi ha controvèrsia, cal acudir als tribunals. Si es té l'inventari fet, es poden evitar molts problemes.

Y los costes de mantenimiento del camino quien los ha pagado? En el recibo del IBI le descuentan este camino del total a pagar al propietario? Tal vez sea al revés y tenga que ser Ayuntamiento el que tenga que pagar al propietario. Guste o no guste, existe la ley de propiedad privada que también debe respetarse. El campo NO es de todos y sino todos a pagar los impuestos y el mantenimiento!

Alexia, ¿qué es eso de que todo pacto tiene una fecha de caducidad? ¿pone algo de eso en la escritura de su casa, por ejemplo? Menuda manipuladora de tres al cuarto está usted hecha. Ya está bien de abusar, y ese derecho de pernada al que tan poco oportunamente se refiere, es un ejemplo de lo que están haciendo estos señores.

Mira Alexia. En les propietats privades, sí que es pot adquirir per prescripció, tal com dius, però els béns de domini públic no prescriuen mai. Un camí és un bé de domini públic, i encara que hagi estat dos-cents anys tancat, l'Ajuntament el pot reivindicar perquè aquestes propietats no prescriuen en favor de qui les ocupa.

CANTIN papers i mentin barbes! Tot aquest embull per no tenir els arxius administratius en ordre. Convendria fer un pla puntual pq els arxius estiguessin ben ordenats i catalogats per evitar contratemps.

Es diu que el document "deja claro que desde 1904 existía el derecho de paso". El document deixa clar molt més: deixar clar que el 1904 el camí ja era públic, possiblement des de temps immemorial. Els béns de domini públic són inalienables, inembargables i imprescriptibles. Com que no era de la seva propietat, José Oliver va demanar per posar barreres per als animals en un camí públic, i l'adjuntament hi va accedir, però no li va transmetre la propietat que, per altra part, no podia fer-ho.

Cada un que tingui el que és seu. Tots hem de cumplir les lleis.