Después de leer algunos comentarios, no es de extrañar que calienten a algún médico, se lo merecen.

Malgrat algunes males experiències en relació amb es personal que atén a la Salut Mental (que sóc conscient de què passen amb freqüència), vull recalcar que no em sembla just que es generalitzi a tots es professionals del sector. Pels que treballem amb Salut Mental, el suïcidi és un dels aspectes que més por ens fa. Sabem que tard o d’hora ens podem trobar amb que un pacient s’ha tret la vida i açò és un dels cops més durs que podem rebre. Nosaltres escoltem a diari a persones dir que volen treure's la vida i hem de valorar la gravetat del cas en 20-30 minuts. En ocasions ens anem més tranquils a casa i d'altres amb el dubte de si haurà passat quelcom. Arribem a veure 10-12 pacients en un dia i no els tornem a veure fins al cap d'un mes i mig. Un professional que fa una jornada completa, pot arribar a tenir un volum de 400-500 pacients. Amb aquestes dades vull assenyalar que, malauradament, a vegades no és tant senzill donar una bona atenció.

Hi ha una perspectiva que no s'aborda enlloc: la família. Quan es dona un cas d'un trastorn mental, la família moltes vegades ni tan sols té dret a veure l'informe, i si el veu, hi ha un munt de conceptes que no entén ni sap el que li ve damunt.

La taxa de suïcidis és molt important. Els suïcides a Espanya superen els morts per accidents de trànsit. I, fins ara, se n'ha fet molt poc cas. És molt necessari incrementar la xifra de psicòlegs i de psiquiatres públics. És evident que, si un té doblers, anirà a un psiquiatre i a un psicòleg privats i rebrà una atenció adequada. En canvi, si espera ser atès en el Sistema Públic de Salut, no. No hi ha suficients professionals. Més valdria dedicar esforços en la gent i no a autèntiques bajanades: xarxa d'AVE (inútil, quan ja hi havia trens clàssics) o submarins silenciosos (que ni són silenciosos ni tampoc naveguen) i d'altres que hi podríem afegir. Hi ha molta gent infeliç a la nostra societat. I no només gent major, molts dels nostros infants, pateixen depressions. Moltes vegades, ni tan sols la família els detecta fins que és massa tard. Hi hauria d'haver un programa escolar de detecció. Sobretot quan passen a ESO, on ja no són atesos de la mateixa manera que a l'EP

Perdi a un hermano por suicidio despues de suplicar reiteradamente en urgencias al medico de turno de psiquiatria que le ingresaran,a lo que se negaron y le mandaron a casa,con tanta falta de tacto y empatia que una vez fallecido el medico tuvo la falta de humanidad y sensibilidad de decirme que los enfermos bipolares acababan por suicidarse y tras la tragedia todavia esperamos el apoyo psicológico.Aqui fallaron todos los profesionales.Jamás deberìa volver a suceder.Las buenas intenciones no bastan.

El que s'ha de tenir es més respecte per les persones que un dia, es van trobar que no tenien cap raó per seguir vivint. I no tenien a ningú aprop per descobrir que sí que en té i moltes

Foteu a tothom dins es mateix sac...tots son flacs??? De doctors, Psiquiatres , Infermeres...igual que tots els oficis del mon, n'hi ha d'encantadors i magnifics i n'hi ha de dolents i "hilipolles" . Veis amb ells lo que voltros duis a dins.

Médico de cabecera,psiquiatras y psicologos cuando tocas los malos tratos, no quieren implicarse. Es una falta muy grave de profesionalidad y después pasa lo que pasa.

El suicida ha pasado mucha pena, pero mucha pena, no sabe que está depresivo, cuando anda se le hunde el suelo que pisa, por esto es que muchos se tiras por una ventana. Algunos piden ayuda al médico, si el médico los suele diagnostica a tiempo, se medican y se salva. Otros no tienen esta suerte y abandonan esta vida. El antidepresivo de los hombres es el alcohol..

Mama. Totalmente de acuerdo contigo. En psiquiatría existe una falta de interés y poca profesionalidad impresionantes de vergüenza y lo que te digo lo puedo demostrar con documentación en la mano. Mmm. También tienes razón, los problemas de divorcio y de pareja son los más comunes, nunca se dan estadísticas de maridos que se suicidan o se refugian en la bebida por estas causas, eso no conviene que se diga.