Que li diguin an es lingüistes de la RAE, que cada any recorden que es menorquí és una de ses moltes variants i dialectes que, juntes, formen una sola llengua que depenent des puesto se li diu català, valencià, balear, xapurreau o alguerès.

Te record que en Pompeu Fabra i es seus no van acceptar mai que mossèn Alcover i F. de Borja Moll anomenassin es seu diccionari "Diccionari Català", perquè recollia lèxic propi d'altres regions que no eren Catalunya (Balears, Rosselló, València i Alguer) i el van haver d'anomenar "Diccionari Català-valencià-balear", un títol antifilològic, i, a més, van fer fora de s'IEC a mossèn Alcover, per tenir uns altres ideals. Així és com paraules i formes pròpies de Balears van quedar fora de sa normativització i van passar a ser desprestigiades i substituïdes. No saps, per lo que veig, es mal que pot fer un model estàndard a n'es xerrar viu i autòcton d'un territori.A Catalunya diuen vas (got), saltar (botar), buscar (cercar), estic aquí (som aquí), algú (qualcú), utilitzar (emprar), últim/a (darrer/a), escollir (triar), preguntar (demanar)... Me diràs que no són castellanismes...

@Anton, Crec que en vas un poc errat. Vols dir que no han perdut sa seva manera de xerrar a Girona i gran part de sa Costa Brava? Encara que només sigui un tret característic, s'article salat que fins no fa massa s'emprava igual que a Menorca, està pràcticament extingit en sa seva totalitat. Només hi queden just qualcuns topònims a manera de record. Fa estona que a Menorca es fiets i joves diuen "soc" entost de "som", o "cantéssim" entost de "cantàssim" o "guitarra" entost de "guiterra" i ja me diràs que açò no és culpa de s'estàndard i sa catalanització.És molt trist com una comunitat pot deixar enrere formes de xerrar pròpies per culpa d'un estàndard, es qual no deixa de ser una convenció agafant com a model es català central i deixant de banda ses altres varietats lingüístiques, que passen a ser vistes com vulgars i de poc culte.

Quines ganes d'embrollar sa troca a sa gent. Avui en dia tothom es jutge, filoleg o linguista sense haver estudiat. Patetic. Veig que no hi ha dubtes amb s'unitat de sa llengu castellana arreu de ses ex colonies pero si que feim enfasis en dividir als qui xerram catala, per que? Llegesc que hi ha gent que diu lo tipic "para que aprender el catalan si con el castellano nos entendemos todos" o "el catalan es una lengua residual"...I es suec? es norueg? El xerren moltes menys persones que es catala i ningu el questiona. Jo, fins que els filolegs no diguin lo contrari, pens que es menorqui es un dialecte des catala. I tenint aso en ment, he estudiat una llengua standard i xerr i escric en pla. No manipuleu mes cony!

Anton: Es castella no és es problema, ja que tothom d'aquest pais l'ha de saber, perque és sa llengua oficial, en canvi es Català de què mos serveix? Es català què és?I no sé qui deu mesclar més es castellà , voltrus es catalans o noltrus es menorquins. Voltrus ja heu perdut es salat, noltrus el mantenim, i sou voltrus qui voleu imposar s'article "literari", "dolç" o com li vulgueu dir a ses Balears. Així que a donar clases de repàs a Catalunya i no a Menorca. A renegar a ca vostra.

menorquina: A Catalunya,ni Lleida,ni Girona ni Tarragona han perdut la seva manera de xerrar per molt que a les escoles l´educació sigui en català estandard.A Barcelona hi ha hagut més influència del castellà.Cada poble te les seves diferències en el parlar i es trasmateixen dins la familia.El que us tindria de preocupar és el castellà que cada dia se sent més al carrer i sense adonar-vos-en el barregeu"mescleu" quan xerreu.

Moltes gràcies a sa Fundació per sa feina que fa d'intentar preservar lo nostro. Es tracta de poder emprar lliurement es vocabulari, ses conjugacions verbals, s'article salat i ses formes pròpies i genuïnes de Menorca, de sa mateixa manera que fan es catalans amb sa seva varietat lingüística. Sa qüestió ja no és si es balear i es català són llengos diferents o si són dialectes, perquè mai s'arribarà a un acord, sinó es tracta de, indiferentment d'açò, voler conservar sa nostra forma de rallar, igual de vàlida que qualsevol altra.A ses escoles ja fa prou estona que es mestres, deixats endur per aquesta política catalanista o per pura ignorància, que mostren a dir paraules que es menorquins no han sentit ni dit mai. No és una evolució, és una imposició. Arriba a un punt que ni ells saben com xerren! No estimen aquets mestres lo que és seu? Si no defensam noltros lo que és nostro, qui ho farà?Per es bé des menorquí, per es bé des qui el rallam: no el deixem perdre.

SA societat d'una regió geogràfica tria (hauria de poder triar, per mala sort nostra tenim una impossició d'es nostrus polítics renegats) SA seva llengua, en ES cas d'ETS andalussos accepten ES castellà, noltrus no acceptam ES "catalufo", Sa nostra llengua és ES BALEAR.Quan fas SA declaració d'hicienda surt a dalt - Castellà, Català, Gallec o València-, així s'està diguent que es català i es Valencià són llengus superiors a n'Es BALEAR? Crec que per sa insularitat i ETS seus habitants (es renegats no) la fan més pura i original que sa catalana i valenciana que tenen influències d'es Castellà. Jo amb es Valencià no tenc res a dir.Bueno mos veim a SES eleccions, es partits catalanistes poden començar a agafar hora AS paro.Besitos renegats i companyia.

Según la RAE el balear es una variedad de la lengua catalana (no usa ni siquiera la palabra dialecto, porque en el español hay variedades en las que prácticamente no se entienden entre ellas). Entonces, qué es el menorquín?

Aquesta fundació (a sa que li agrada tant tot lo espanyol) hauria d'agafar es diccionari de sa RAE (Real Academia de la lengua Española) avam que diu de sa paraula 'menorquín' o 'balear'.