Crec que va ser un gran tipo que queia bé a molta gent, i tots els qui l’hem conegut el recordarem per alguna situació o frase enginyosa, però tota aquesta moguda beatificadora em sona a «efecte James Dean». Deixem que el temps ens permeti tenir una perspectiva més ampla. Trob que l’acte festiu de dia 7 és el que ell hauria valorat més.
A "pagesa de Son Tica", què trist. Es nota es teu partidisme i revanxisme. Sa propostra és bona i correcte, vengui del PP o d'un altre partit. A tu lo que te sap greu és que hagi sortit des Partit Popular entost del PSM, que és "es gran partit de sa cultura".
Me sap molt de greu però no estic d'acord amb aquesta iniciativa. Des de el meu punt de vista d'artista no en tenia res, només arrossegava un llinatge. M agradaria saber qui amb un poc de gust i cultura per l'art té un quadre seu. Diria que n'hi ha pocs. I sincerament no vull ofendre a la familia només estic donant la meva opinió.
Deixau que ets solatges vaguin reposant com toca. Ses decicions preses en calent moltes vegades no són ses més endevinades.
Molt bé, Sion, per aquesta proposta, i enhorabona al PPCiutadella. En Pepe Torrent Vivó es mereix un reconeixement municipal. A Can Saura hi haurá més de deu sales, i una li poden dedicar e ell. Sa trajectòria artístic, joventut i compromís amb Ciutadella, i exemple per es joves mereixen aquest detall. Ja dedicaran ses altres nou sales a altres persones, però per favor no tireu baix aquesta bona idea només perquè l'hagi proposada -molt encertadament- es Partit Popular. Si hagués sortit de na Joana Gomila, na Fina Salord o en Florit Nin, tota s'esquerra ho aplaudiria. Quina llàstima aquest sectarisme-partidista que demostren alguns. Si sa proposta és encertada, vengui de qui vengui, endavant.
Interessos, quedar bé i despues te la claven. Tots sabem de quin peu calça el PP, ala venga a cuir faves!
Mateu Ametller Comellas
Que ocurrencias del PP, se nota que no trabajan y pierden el tiempo en tonterías, les dan medallas a los Santos y vírgenes de salón.
Bep Campins estás haciendo unos paralelismos que no se aguantan. No creo que sea ni de lejos comparable la trayectora cultural de Jeròni Marqués con la de Pepe Torrent, cuya muerte es de lamentar. Tanto ésta como la de Pau Seguí, además, tienen dedicatorias en edificios privados.
Davant el vici de demanar hi ha la virtut de no d....