Som maonès, conec les paraules d'aquesta llista i estic bastant d'acord amb allò que ha escrit "Va errat, sr. Mascaró". Respecte d'aquesta altra "polèmica", tota la meva família (pares, avis, besavis i rebesavis) ha parlat menorquí fins a dia d'avui. I és ver: a Maó no es parla tant en menorquí com als altres pobles. Però no es tan senzill com dir que som uns renegats o que no "hem presentat batalla". Gairebé tot el funcionariat i l'estament militar es va instalar (i casar) principalment a Maó durant més de dos segles, i aquesta gent no tenia per costum canviar a la nostra llengua. Tampoc és el mateix el que feien les classes populars que les acomodades (però açò a Ciutadella ja ho saben perquè entre la seva noblesa hi ha de tot). I tot i així hi ha moltes famílies maoneses (moltes de nouvinguts) que rallam maonès amb orgull, i ens dol que hi hagi altres illencs tan ignorants com per exposar arguments tan pobres com els que he llegit aquí.
No entenc dues coses. Primer que digui paraules "menorquines" quan moltes d'elles s'utilitzen a molts llocs dels Països Catalans. La meva dona és d'un poble de Barcelona i ho puc dir. Tampoc entenc que digui "que no coneixes" quan la majoria son ben utilitzades a l'actualitat. Fins i tot a Maó, el poble més castellanitzat per mor dels militars i funcionaris inmigrants de la península desde sempre i de fa uns anys l'enorme inmigració econòmica.