Els dos aimadors contraris, com a bons amics, no obstant d’ estar enquimerats amb sa tasca, cada vespre passaven sa vetlada en es costat de s’ al.lota. I endavant anaven ses obres: un aferrat a sa barrina, a tai de foradar el món; s’ altre arrancant i traginant a coll penyes que, després de ben llavorades, les posava a lloc, fent de mestre d’aixa, paredant s’estranya nau carena per amunt. Cada viatge que feia es de sa Nau, tot passant, preguntava a son rival des Pou com anava l’ obra. I quan, duent sa darrera pedra, no veient a son rival abraonat a sa barrina, guaità dins es fondal, i féu s’ acostumada pregunta; es des Pou, des de baix, li va respondre que acabava de trobar s’ aigo. Una flamarada de sauvatge gelosia enlluernà an es de sa Nau, i, furiós, va rebatre dins es pou sa penya amb què venia carregat. I aquella vetlada, a festetjar a ca s’ al·lota, no hi comparagué més que es jove de sa Nau. Però tot s’ afina en aquest món: es jove que faltà an es festeig fou trobat, lo endemà m
I aquella vetlada, a festetjar a ca s’ al·lota, no hi comparagué més que es jove de sa Nau. Però tot s’ afina en aquest món: es jove que faltà an es festeig fou trobat, lo endemà mort dins es pou, esclafat per una roca cairada. An es jove de sa Nau no el veren mai més. Sa Nau romangué sense acabar: li falta una pedra. Es pou avui és encara conegut per Es Pou de Sa Barrina o d’ ets enimorats, i mostra dins s’ ample canó faixes en espiral, menjades a sa penya, com que siguin buidades per una gubia o per una barrina de gegants. Està a sa mitgera de Ses Arenes, Son Quart i Ses Angoixes.