Ullastre, anem a pams:a) Com vosté comprendrà, el que va votar i amb la il·lusió que ho va fer, no ens aclareix la validesa actual de la Constitució. b) L'actuació de Juan Carlos de Borbón, de Fernández Miranda, de Suárez, i de tutti quanti s'ha d'entendre en el seu temps: una democràcia de mínims i estrictament vigilada pels militars franquistes. c) La Constitució del 78 és també filla d'aquella època. Va ser una constitució per passar d'un règim dictatorial a un de democràtic possibilitant la reconversió dels quadres franquistes i va estar inevitablement mediatitzada i tutoritzada pels militars.Per sort, ja no vivim en aquella època. Ara podem expressar-nos amb molta major llibertat i no atemorir-nos per un possible cop d'estat. Per això hem d'adequar la constitució als nous reptes socials, polítics i econòmics. Cal una posada al dia, un canvi com el que vosté ens recorda que van fer en el seu dia Suárez, Juan Carlos de Borbón i el propi Cebrian (i molts altres).

Para enredoso: hasta la presente, los comentarios de quienes defendemos la legitimidad de la Constitución ( sin negarnos a las reformas) son los que mas argumentos estamos aportando. Detrás de todas las personas y partidos que he indicado, (entre otros muchos mas) mas que palabras altisonantes, lo que hubo fue mucho compromiso y rigor por superar la desgracia de la guerra civil y conseguir un sistema democrático para nuestro país. Otro dato: censo electoral en la votación de la Constitución, 26.632.180, participación 67,11 %, votos a favor 88,54 %, votos en contra 7,89 %, votos en blanco, 3,57%.

Descartes, moltes paraules i expressions altisonants però cap argument convincent.

Culpa de estos partidos y similares tenemos a Europa a punto de convertirse en Eurabia. Predican el laicismo pero de cada día hay mas mezquitas, pero a ellos no les importa. Quieren demoler el sistema. Pero son tan inocentes que no saben que la alternativa es mil veces peor.

Enreda, enreda i oblida. Pels seus comentaris dedueixo que vostè ha de ser jove i que no va votar en es referèndum constitucional. Jo sí vaig votar i li puc assegurar que ho vaig fer sense por i amb molta il·lusió; per això l'aprovem amb més des 88% de suport. Es Rei no necessitava fer un referèndum perquè havia heretat tot es poder des Generalísimo, però ses seves profundes conviccions democràtiques li van fer desprendre's de ses seves prerrogatives i sotmetre sa seva legitimitat a sa voluntat des poble espanyol. Suárez i Fernández Miranda van aconseguir engranar es mecanismes legals necessaris perquè sa transició de règim es fes des de sa legalitat, i aixó crec que mereix es nostre reconeixement i gratitud. Pretendre deslegitimar a Suárez per haver estat part de s'anterior règim és es mateix que fer-ho, per exemple, amb Juan Luis Cebrián, des diari El País, per haver estat director d'informatius de TVE amb Arias Navarro.

Francés. Parece desconocer usted que nuestra Constitución ha sido reformada en dos ocasiones, a saber, en 1992 y en 2011. Y si, como usted dice, la de Francia se ha reformado una vez cada 25 años, entonces nosotros les ganamos por goleada en lo que a celo reformista se refiere. En fin, infórmese antes de escribir.

Veo un atril con un escudo de España,y detras una presidenta de un pequeño consell de una pequeña isla de España,me encanta.

Manumenorca,ya tardabas, vade retro,jajajaja

Ullastre, Juan Carlos de Borbón va ser designat pel dictador Franco i Adolfo Suárez era el Secretario del Movimiento Nacional (el partit únic feixista que manava a Espanya)... Ho recorda? Els ministeris de defensa (tres!: Aire, Terra i Marina) estaven ocupats per companys de Franco i no només aquests ministeris. És ridícul negar que aquella va ser una Constitució aprovada amb por, amb la por a una involució; filla d'un temps de por. La Constitució ha de ser un text consensuat, un pacte entre ciutadans lliures i no pressionats. I no és un text inamovible. Alguns voldríeu un text sagrat: palabra de Dios, -¡Te alabamos, señor! Així tendríeu lleis per immobilitzar els ciutadans. Les lleis són per a les persones, no les persones per a les lleis. La constitució actual és obsoleta: cal canviar-la.Per acabar, sense passar a discutir la validesa del 40%, convindrem que aquesta no és una xifra majoritària. I si ho fos, què hauríem de fer? Anar en contra del voler majoritari?

Con la transición democrática y la Constitución del 78, se cumplió en España el principal anhelo de los demócratas, de todas las fuerzas políticas y de todas las ideologías, cual era nuestra incorporación a las democracias europeas. Las críticas que se vienen haciendo, de que la Constitución se aprobó bajo el miedo o la amenaza, vienen de personas que o bien no estaban allí o del ámbito independentista, los cuales confunden sus miedos y sus delirios con lo que fue una fiesta de la democracia por parte de todos y principalmente de la izquierda. Fueron el PSOE, el PCE, UGT, CC.OO, USO, y todos los demás partidos de izquierda y extrema izquierda los que se recorrieron toda España pidiendo el voto afirmativo a la Constitución. Decir que todas estas personas, partidos y sindicatos actuaban bajo el miedo es una de las falsedades e insultos mas miserables que se les puede dirigir a quienes lo dieron todo por la libertad y la democracia.