Una comediant no té 5 i 6 diarres diàries amb una pèrdua de pes de 25kg, ni practicament tots el aminoàcids descompensats, ni dèficit de 3 neurotransmissors, ni una disfunció mitocondrial que no me permet produïr bé energia, ni infecció de càndida krucey intestinal crònica, ni muguet, ni anticossos positius de virus lents, ni dèficit de nutrients com biotina, vitamina A, Se, Zn i un llarg ect... Jo vaig exposar es meu cas però sembla que aquí n'hi ha que ho saben més que jo. No totes ses persones tenen sa mateixa capacitat de desintoxicació. Jo tenc dèficit de glutation i es meu cos no elimina metalls, els acumula. Es meu homo menja tonyina cada dia i no li passa res. Es meu metge és s'unic que ha aconseguit aturar-me ses diarrees en 4 anys i no fa paraciència ni res d'açò. És cirugià, pediatra i fa més de 30 anys que es dedica a sa medicina ambiental. Gràcies a aquest tractament estic expulsant mercuri i níquel en orina que es meu cos sol és incapaç d'eliminar. Els ignorants sou voltros que criticau allò que no coneixeu, d'una manera cruel i sense escrúpols. Avam si sou prou valents per posar es nom.
Escric aquest missatge per donar tot es meu suport i reconeixement a sa meua germana petita, que fa cinc anys que pateix aquesta malaltia tan desconeguda. Tenc es convenciment que gràcies a sa seua tenacitat, determinació i esperit crític es curarà i des d’aquí m’agradaria agrair-li que no s’hagi rendit i que hagi continuat lluitant dia rere dia per trobar una cura a sa seua malaltia i una resposta a tots els obstacles i incògnites que se li presenten cada dia. Quant als temes mèdics que s’han debatut arran de sa notícia, especialment pel que fa a ses vacunes, em limitaré a opinar com a usuària, com a pacient ocasional —afortunadament— i com a afectada indirecta de sa malaltia que pateix sa meua germana, perquè no som experta en es tema. Sens dubte, ses vacunes han representat un avenç científic importantíssim que ha permès salvar moltes vides. Però és hora que exigim una atenció més personalitzada, perquè no tots som exactament iguals i és evident que no tots responem de sa mateixa manera quan prenem qualsevol medicament o, fins i tot, quan menjam es mateix aliment. Llavors, quin sentit té posar ses mateixes vacunes de manera indiscriminada a tothom sense haver fet un estudi previ d’aquella persona per poder preveure si la tolerarà bé o si li provocarà cap efecte secundari? Si no record malament, a sa meua germana li van posar sa mateixa vacuna vàries vegades perquè es seu cos no generava anticossos, i ningú, excepte ella, es va plantejar quina era sa causa d’allò. I s’altra qüestió que no puc evitar plantejar-me és: per què hi ha països com Estats Units o Dinamarca, entre d’altres, que només per prudència fa prop d’una dècada que van prohibir utilitzar determinades substàncies com a conservants de ses vacunes que en es nostre país de pandereta es continuen emprant? Que no tenim dret a exigir un mínim de prudència i més transparència i informació quan és sa nostra salut el que està en joc? Personalment, som partidària de ses vacunes com a mesura de prevenció de malalties i epidèmies, però estic en contra de ses campanyes de vacunació massives, despersonalitzades i indiscriminades a què se sotmet sa població. Totes aquelles persones que com jo ens dedicam a oferir serveis professionals feim tot el possible per oferir un servei personalitzat. Segur que si exigíssim a ses farmacèutiques i a ses autoritats nacionals i internacionals corresponents estudis més detallats encara sobre ses conseqüències d’un medicament concret o d’una determinada vacuna a fi de personalitzar-los al màxim possible, mos enviarien a filar perquè ja no podrien fer tant de negoci amb sa nostra salut. Però, quantes vegades s’han retirat medicaments des mercat perquè després d’haver passat totes ses fases d’estudi s’ha demostrat que tenien efectes secundaris en determinades persones? Per què tenim una actitud tan conformista davant de situacions així? I per si açò fos poc, com és possible que hi hagi persones que es dediquin a qüestionar es malalt i no es plantegin si ses coses es fan de sa millor manera possible o si es poden millorar? Per acabar, només voldria afegir que malgrat s’esforç lloable des periodista per explicar sa malaltia de sa meua germana amb sa màxima fidelitat, cinc anys de malaltia no es poden resumir en una pàgina i cal una actitud cooperativa i un mínim de sensibilitat per poder comprendre s’infern per es que està passant na Joana. Com es diu a sa notícia i com ha explicat també sa meua germana, sa vacuna no és s’única causa de sa seua malaltia. Tots aquells que us heu centrat exclusivament en aquest punt i heu encetat aquest debat no heu fet més que aprofitar sa desgràcia de na Joana per distorsionar sa notícia en funció dels vostres interessos. I als que a més heu aprofitat per desqualificar-la sense ni tan sols identificar-vos només us puc dir que em feis llàstima. Francament, us desitj el millor en aquesta vida i esper que no hàgiu de passar mai ni per una dècima part del que ha patit tant na Joana com ses persones des seu entorn, perquè fa falta molta sensibilitat, molta enteresa i molta humanitat per fer front a una malaltia com aquesta i ses vostres respostes i actituds deixen ben clar quines mancances teniu en aquest sentit. Per sort, na Joana sí que té totes aquestes qualitats i estic convençuda que se’n sortirà. Ànims, petita! Maria Sintes