En resposta a A GRACIA:Miri vostè, no li contestaré en la llengua de Cervantes per dos grans motius:1. Perquè jo ja tenc la meva propia llengua, que és el català. Que també era la llengua de Ramon Llull, i que és igual de vàlida que la de Cervantes. 2. Perquè, pel que he vist, vostè entén perfectament el català. I, per tant, no tenim cap necessitat cultural ni social que faci que hagi de canviar d'idioma. Però tranquil/a, vostè em pot contestar en la llengua de Cervantes, si vol. Perquè jo tenc la gran sort de ser bilingüe. Amb una cosa té vostè raó perquè, de vegades, persones que no eren (o no són) competents en l'àrea de Cultura, l'han gestionada. I així ens ha anat... Cosa que no vol dir que l'àrea de Cultura no necessiti de gent preparada. Veurà, jo no estic formada per ser regidora d'hisenda ni d'urbanisme. En sóc conscient, i per açò no en sóc candidata. Però sí que sóc competent per ser-ho de Cultura, perquè la Cultura i l'Educació són la meva vida.I, ja per acabar, voldria fer una reflexió. Miri, fa molt bon xerrar quan un està amagat darrera un pseudònim. Si m'ha de contestar (vostè o qualsevol altra persona), sigui valent/a, i posi nom, llinatges i DNI. Així tots podrem criticar. Gràcies.
Si usted es española, su lengua es el español y luego el menorquín. Prefiero dirigirme a usted en español para que nos entiendan mas ciudadanos ya que usted, que vive del presupuesto o aspira a vivir de el, se debe a los ciudadanos. Me temo por su manera de pensar, que usted será una nefasta concejal de cultura al comparar Ramón Llull con Cervantes. Para acabar, por la ley de protección de datos, no pongo mi nombre. Al ser una persona que trabaja en el sector privado y no vivir del presupuesto, no tengo porque hacerlo, a diferencia de usted.