De rebot

La llengua sencera i útil

|

Valorar:
Visto 167 veces

La importància social que hauria de tenir el llenguatge és òbvia, no debades l’expressió oral i escrita és la millor tarja de presentació de què disposa una persona. El filòsof estoic Epictet, nascut esclau l’any 55 d.C. i mort als 80 anys, que fou mestre de l’emperador de Roma Marc Aureli, explica al seu «Manual de vida» que parlar correctament és un dels signes més clars de vida moral. «Perfeccionar la manera de parlar és una de les pedres angulars de tot programa espiritual».

Però correcció en el parlar no significa que la gent hagi d’expressar-se en tot i per tot segons les pautes d’un model uniforme. Precisament, les persones cultes saben que l’ideal de cada grup lingüístic és unir en el seu propi idioma l’espontaneïtat i la fluïdesa verbal amb un perfecte domini de tots els nivells i mecanismes lingüístics, de manera que sigui possible transitar pels camins de l’expressió i fins i tot de la creació, a més de l’estricta comunicació, la qual pot fer-se en l’idioma propi o en un altre de ben après, sempre que se’n domini, si més no, l’estàndard.

No s’ha de confondre, idò, entre els registres cultes, el nivell de llengua estàndard (terme mitjà de llengua per a tots els estrats socials, de tot un país i en totes les situacions), amb el nivell de llengua literària (possibilitat de creació en l’expressió, de matisació i fins i tot de bellesa) o amb el de llengua tècnica i científica (possibilitat d’accedir, sense canviar de sistema lingüístic, a tots els camps de l’experiència humana en tots els temps).

Llegint determinades opinions a la premsa local s’observa encara avui molta ignorància (si no és ignorància deu ser malícia!). Aquí a les Illes hi ha qui voldria reduir el català a una mena de parla tribal privada d’accés als diferents registres d’un idioma vàlid per a tots els usos, des dels més vulgars i col·loquials als més formals i cultes, negant-li a més el reconeixement explícit d’autoritat acadèmica, que tenen les llengües més poderoses: la RAE per a l’espanyol, l’Académie per al francès, el model BBC per a l’anglès britànic, etc. (L’IEC ho és per al català).

Ja em disculparan aquestes obvietats. Venen a compte per la notícia de la mort del filòleg i pedagog Lluís López del Castillo, autor d’una tesi doctoral, «Llengua ‘standard’ i nivells de llenguatge» (Laia, 1976), de lectura utilíssima i recomanable tot i el temps transcorregut.