Anatomia humana

Bona notícia per a un país nou

|

Valorar:
Visto 60 veces

Encara que la situació és de guerra civil, tot i la independència, el país més nou del món està a punt d’erradicar una malaltia força desagradable. El fet és exemplar.

Ja està gairebé erradicada, perquè en 2015 només n’hi va haver 22 casos, quan en 1986 havien arribat a tenir-ne tres milions i mig. El fet és encara més meritori si es considera que és una de les malalties ‘oblidades’. És a dir, que no desperten gaire, o gens d’interés per part de les farmacèutiques, que per tant no investiguen per trobar-ne tractament.

El país és Sudan del Sur, que es va independitzar de Sudan en 2011. La pobresa és aquí profunda i miserable, i també ho és l’oblit. I la guerra civil i la corrupció, i l’espoli.

Guerra, corrupció, expoli i pobresa són aquí i arreu una seqüència desastrosa perquè ho destrueix tot, fins i tot el poc que hi quedi. I només deixa desolació. Això no obstant, hi ha esperança.

La malaltia es diu dracunculosi, o cuc de Guinea. En 1980 era endèmica en 20 països africans, però ara només n’hi ha casos en dos: en 2017 va haver-hi 15 casos en Txad i 15 en Etiopia, però cap cas de dracunculosi a Sudan del Sur.

Molt que han avançat. És clar que van avançar amb l’ajuda de l’Organització Mundial de la Salut, i d’una ONG, que aquí és The Carter Center.

Aquesta organització fa molt per controlar les malalties del món pobre que no desperten l’interés en el món ric. L’expresident nord-americà Jimmy Carter n’és una peça clau.

La dracunculosi és una malaltia parasitària. És un paràsit, un cuc que entra al cos amb l’aigua de beure, i es desenvolupa a dins, i fa molt de mal.

Aquesta parasitosi es transmet per l’aigua contaminada que es beu, i la gent beu d’aquestes aigües perquè òbviament no hi ha aigua potable per beure a causa de la manca de serveis, a causa de la pobresa, la guerra, la corrupció i l’espoli.

Aquesta aigua conté unes puçes minúscules, i en la panxa d’aquestes puces hi són les larves del paràsit. Un cop dins del cos, les larves queden lliures.

Dins del cos, la larva es desenvolupa i es fa paràsit adult. Triga cosa d’un any. Un cop adulta, la famella del paràsit és un cuc prim i resistent. I molt llarg, ja que pot tenir fins a un metre de llargària. I es mou sota la pell, com una serp.

Sobretot sota la pell de cames i peus. Aquest moviment reptant d’un ésser viu per sota de la pell provoca una picor que desespera, que fa difícil caminar. Molesta molt per treballar, per fer les feines de pobre, que són necessàries per a la subsistència pròpia i de la família.

Arriba el dia en què el cuc fa un forat a la pell, per sortir. És un forat, una ferida, una úlcera que s’infecta. Continua la picor intensa, i la persona mira d’alleugerir la picor i la infecció posant peus i cames en l’aigua del riu.

A l’aigua el paràsit deixa anar els ous, que a l’aigua es fan larves, i les puçes mengen aquestes larves. I les puces amb les larves a dins acaben en l’aigua de beure. I el cicle es repeteix fins l’infinit.

En no haver-hi tractament per aquesta parasitosi, ni de fet gaire interès; en no haver-hi tampoc possibilitats reals de tenir més xarxa d’aigua potable en un país devastat per la guerra i la corrupció, els tècnics van tenir una gran idea.

Van distribuir uns filtres senzills i efectius, per evitar que la puça estigui en l’aigua de beure. Van distribuir nou milions de cànules que filtren l’aigua i no deixen passar la puça. A la cànula hi un filtre de roba. I van fer moltes campanyes perquè tothom en sàpiga.

El resultat: tothom beu aigua filtrada, i en 2017 no hi ha hagut cap cas de dracunculosi a Sudán del Sud.

Trobo que és exemplar. Vèncer la malalita enmig de l’adversitat. I les eines han estat l’educació, el sentit comú, i la ajuda econòmica i logística de gent rica i de bona voluntat, i d’un expolític decent.

www.bello.cat/ jordibell@gmail.com