Anatomia humana

L'os del ca

|

Valorar:
Visto 88 veces

Al’ aparador de la carnisseria hi havia un rètol prou visible que deia «Huesos caninos». Em va cridar l’atenció, i hi vaig mirar, i hi vaig veure que els ossos en qüestió duien bona carn enganxada.

El preu de venda d’aquests ossos amb carn quedava ben per sota de qualsevol altre producte de la carnisseria. Hi havia cua per comprar carn, i ossos. Vaig veure que un senyor d’aspecte civilitzat en comprava una bossa, i que la pagava ben barata, i se n’anava tan tranquil.

Sorprès, més aviat mirant de dissimular el meu desgrat per la venda d’aquest producte carni tan particular, vaig entrar en conversa amb una senyora d’aspecte civilitzat que era abans que jo a la cua. I vaig preguntar-li com és que a la carnisseria hi ha ossos de ca en venda.

La señora em va mirar com si jo en fos un que acaba de sortir de la closca i va explicar-me que no són ossos de ca, sinó ossos de vaca, amb una mica de carn, per alimentar el ca.

«Déu n’hi do!», vaig exclamar. «Em pensava que eren ossos de ca per alimentar persones!» La senyora hi va insistir, i amagava un somriure amb un punt d’ironia: «No són de ca, són de vaca, i són per al ca de casa.»

Un moment després vaig recomençar la conversa i vaig comentar-li que aquells ossos amb carn farien una bona sopa, i que aquesta sopa seria bona cosa per als fiets, i per a la gent gran, i de fet per a tothom que tingués gana i pocs diners, i d’aquests n’hi ha molts. Em va dir: «Sopa? Aquí ningú no faria una sopa amb os de ca!»

Li dic: «De vaca, m’acaba de dir que és os de vaca.» I va remarcar: «De vaca, sí senyor, però per al ca, i jo no faig sopa amb os de ca.» I vaig quedar-me sol tot dient-li que amb aquells ossos es podria fer una bona sopa d’os per a tota la família, i que el ca també en podria prendre.

Llavors la senyora d’aspecte civilitzat va emetre un soroll que no vaig interpretar com a paraules dites entre dents sino més aviat com el soroll emès per qui ja no vol parlar-ne més. La meva sorpresa encara seria més gran en veure que, uns minuts més tard, la civilitzada senyora demanava un tall de carn per fer-hi a la planxa i una bossa d’os de ca per al ca de casa seva.

Inútil seria explicar-li que molts fiets del món menjarien amb molt de gust una bona sopa feta amb aquells ossos amb carn, i que aquesta sopa els faria de bon aliment. Inútil seria explicar-li que més que alimentar el ca amb menja de persones hauríem d’alimentar persones amb sopa d’os.

Inútil seria comentar-li que la condició de persona occidental i civilitzada comporta algunes vegades el fet de tornar-se persona sorda i cega, i muda, i grassa.

Tal vegada em respondria dient-me que per aquí no hi ha fiets que passin gana. Però sí que n’hi ha, amb gana o mal alimentats. A més, els ossos de vaca que ningú vol més que per al ca es podrien enviar allà on puguin alimentar persones.

Fins i tot en podria donar-li exemples, de regions on la sopa d’os de vaca amb carn per al ca seria ben rebuda per una munió de fiets àvids d’una bona sopa, nutritiva, i que deixa la panxa plena. Fàcil seria afegir-li unes patates, i una ceba, i unes pastanagues, i unes herbes, i arròs o fideus.

Fiets amb gana, i àvids de justícia: a Síria els trepitgen, els aixafen quan encara no han sortit de la closca, i ho fan amb les armes que els venen els països que alhora envien turistes arreu amb cara de bon fiet. I a la mar mediterrània continua que s’ofeguen molts tot intentant fugir d’allà on ja no hi ha ni tan sols una sopa d’os amb carn.

Després, a casa, mirant el diaris, llegint les notícies, escoltant per la finestra, vaig entendre que no n’és cosa d’ossos i de sopes. Sino d’algunes persones que es consideren «civilitzades», amb cara i ulls, nom i cognom, i càrrec. Són gent de panxa plena que no miren més enllà de la pròpia panxa plena.

www.bello.cat / jordibell@gmail.com