Rallant en pla

‘Ser de los nuestros’

|

Valorar:
Visto 226 veces

Es mes de gener és un des mesos més significatius per sa història de Menorca. Es 6 de gener, a part des Dia dels Reis, a tota Espanya celebram sa Pasqua Militar. Celebració que va instaurar sa majestat Carlos III amb homenatge a sa reconquista espanyola de Menorca a mans des britànics l’any 1782. Enguany, després de 17 anys, sa Pasqua Militar a Menorca s’ha celebrat a l’aire lliure, en es pati des palau d’Isabel II a Mahó, presidida pes comandant general de Balears, Juan Cifuente, i amb una secció de vint soldats des Regiment d’Infanteria Palma 47. Una tradició des segle XVIII quan Carlos III va felicitar a ses tropes que van reincorporar sa nostra illa a sa Corona Espanyola.

S’acosta també es 17 de gener, Dia de Sant Antoni —res de ‘Diades’ imposades—, patró de Menorca. Efemèride que mos recorda sa reconquista definitiva de Menorca per sa cristiandat, iniciada de forma pacífica per Jaume I el 1231 i finalisada a modo de venjança el 1287 pes seu net, Alfons III. Una conquista territorialment aragonesa i ideològicament cristiana que, amb es pas des temps, mos faria an es menorquins partíceps de sa construcció sentimental de sa nació espanyola que forjarien els Reis Catòlics.

Divendres qui ve, dia 12 de gener a les 19:30h a Ca n’Oliver de Mahó, sa Fundació celebrarà es seu acte de Sant Antoni amb un cartell de pinyol dolç: Román Piña Homs, catedràtic d’Història des Dret a sa UIB, president de sa Real Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, Genealògics i Heràldics, membre de sa Real Academia Española de la Historia i de sa barcelonesa de Les Bones Lletres. En possessió de sa Cruz de Alfonso el Sabio, en reconeixement a sa seua labor en promoció de sa Universitat de ses Illes Balears, també ha estat Premi Ramon Llull 2004 i Medalla d’Or de sa Comunitat Autònoma de Balears en el 2015, presentarà sa seua darrera obra «Ser de los nuestros».

Ser de los nuestros és un assaig històric sobre sa psicologia col·lectiva des poble balear a partir de 16 fites històriques que han configurat per què es menorquins i balears som així com som. Es llibre, que ha estat editat per Sloper, arranca amb sa fundació de sa ciutat d’Ebussus-Eivissa (654 a.C.), continua amb sa participació des foners baleàrics a sa Primera Guerra Púnica, prossegueix amb sa conquista romana de ses Balears per part de Quinto Cecilio Metelo (123 a.C.) i així successivament passant per sa Menorca arrassada pes turcs des segle XVI o sa Menorca britànica des segle XVIII fins a sa fundació de s’Universitat de ses Illes Balears (1978) i sa constitució de s’autonomia balear (1983).

Piña Homs apunta a sa sinopsis: «Quienes sigan pretendiendo sentirse solo catalanes, que continúen. Allá ellos. No saben lo que se pierden. Pero cuantos queremos recordar un pasado mucho más variado, con herencias culturales múltiples y hazañas colectivas que nos enorgullecen, desde la Florida menorquina y la California juniperiana del XVIII, hasta la Chile, la Argentina y el Uruguay del XIX, hagámoslo en libertad y sin complejos».

S’obra, que té una intenció divulgativa, és un viatge a través de 16 episodis històrics contats amb objectivitat i rigor que desmenteixen bona part de s’interessada historiografia romàntica de caire nacionalista que certes elits universitàries mos han volgut fer creure es darrers trenta anys. Piña Homs reivindica s’antigor d’una identitat col·lectiva balear que es remuntaria a més de 2.000 anys quan pobles com es català o valencià hagueren d’esperar a s’Edat Mitja –mil anys després– per oferir ses seves primeres senyes d’identitat col·lectives: «Los baleares ya por entonces –siglo III a.C.– entran en la historia europea con denominación de origen, como nación, o sea como natio o lugar de nacimiento determinado, cuando, no lo olvidemos, otros pueblos vecinos, como valencianos o catalanes, señalados como íberos, tendrán que esperar a la Edad Media, más de mil años después, para ofrecer señas diferenciales de identidad colectivas. Cataluña comenzará a llamarse tal a partir del siglo XII».

Ser de los nuestros suposa una oportunitat d’or perquè es menorquins celebrem Sant Antoni entenent lo que realment som més enllà de ses fàbules i es cuentos xinos des nacionalisme: fills de 5.000 anys d’història, fruit des Mediterrani, síntesi de cultures i pobles que han calcigat sa nostra illa. D’aquí prové sa nostra mil·lenària llengua i cultura balear. Però com diu Román Piña, són coses que només entendran es qui són ‘des nostros’. No esperem que ho entenguin ‘es demés’.