Fets quotidians

Gràcia social i educativa

| |

Valorar:
Visto 68 veces

Finestra: Als carrers de la ciutat sempre hi ha vida, un transcórrer diferent del que es proclama en el centre, les places, parcs o jardins. Les finestres, a mesura que el sol guaita, s’obren a poc a poc i les llars s’omplen de la llum que envaeix les estances. Per Gràcia, és el cim, l’enaigua que travessa la llenya. Esclata l’alegria de la gent, el so del tambor i el flabiol, passió de cavalls, la música i el ball dels gegants, símbol dels dies més feliços de la nostra existència. Guardar un bocí del que succeeix a l’altra banda, l’observar d’anades i vingudes i de salutacions entre veïns. Un pensament per tots aquells que ja no poden sortir al carrer, els ulls que només veuen per aquesta obertura. I faig menció a persones amb mobilitat reduïda, persones majors -moltíssimes- i a les que es troben en hospitals o residències.

Entesa: Cavall i caixera, té un alt grau de comunió mútua. I ens ralla del seu component més social, el de la compartir la celebració, de traspàs de l’alegria d’un a l’altre, de complicitat i de riures. Senzills i humils, amb simpatia i pluralitat.

Reflex de l’ermita: Vidre o mirall. El distintiu mostra la festa més educativa, la que enforteix els lligams humans que ens son necessaris per l’existència. Viviu-la amb seny i amb exemple. Està inclosa en la vida quotidiana, i aquesta és una vida de col·laboració i no d’aïllament.

Tot açò em diu el cartell de les Festes. Tant, que no necessita escriure res més.