Fets quotidians

Cultura, diversitat, tolerància

| |

Valorar:
Visto 110 veces

L’agost serveix menús calents: Franco, l’orgull nacional, Gràcia o Mare de Déu, que enguany em recorden una música del segle passat. Per la matança del porc es posaven una tira de paper al darrera i es perseguien cantant i intentant encendre la dels altres: Sí que te l’encendré, amb el tio, tio, tio....

La societat s’omple la boca de cultura, de diversitat, de tolerància. Són paraules guapes que en la pràctica amaguen actituds més discriminatòries del que ens pensem. La teoria fa la volta al món, presumim de civilitzacions, d’aquella idea arrelada de fer feina amb una multiculturalitat que ens fa créixer. La diferència que ens enriqueix i que no practiquem.

No som racistes, ni masclistes, ni consumistes, ni generadors de conflictes. És dolent. Però una senzilla mirada quotidiana atenta, ens permet identificar actituds totalment excloents. I no m’agrada que es moguin davant la porta de l’ateneu, ni tampoc que s’alcin pancartes en la tertúlia de Rivera, ni la campanya «hablemos español», ni molt menys posar-se dempeus dins d’embarcacions per exclamar el «viva Espanya» i «fuera Mas». I a les Festes de Maó, cadascú que lis digui com vulgui.

De la mateixa manera que vam passar de no ser masclistes a definir-nos i actuar com a feministes, cal que deixem de ser excloents. Voldria estructures pro actives i humils. Tanquem l’agost i jo contest: no me l’encendràs, tio, tio, tio, no me l’encendràs... Per una societat diversa i tolerant.