De rebot

La justícia i 'tota la pesca'

|

Valorar:
Visto 143 veces

Conec un pescador que no s’està de mostrar les captures que diu que ha fet, és a dir, que duu fotografiades al seu mòbil. Si l’hem de creure, el seu petit llaüt és més pesquer que el mític balener perseguidor de Moby Dick. N’està orgullós i contar les seues històries ‘i tota a pesca’ segurament dona sentit al seu temps de jubilat. Caçadors i pescadors solen ser grans contadors d’històries. Des d’èpoques remotes, per als caçadors tan important com la peça que caçaven era la història mateixa de la cacera. No cal dir que era freqüent que exagerassin tant la magnitud de les captures com la peripècia viscuda per assolir-les.

Hi ha una mena de narracions –un exemple esplèndid seria «El petit príncep»- l’essencial de les quals és fer-nos avinent allò que és invisible i només es pot veure amb la imaginació. De manera que les coses transcendentals se’ns escapen de la vista i conformen un món on els protagonistes (sobre)viuen i no es poden explicar si no és mitjançant mites. Com llegim als «encantaments» del folklore menorquí, recollits per Francesc Camps Mercadal, l’esdeveniment meravellós fracassa en el moment que els ulls adults descobreixen espaordits una serpota disforja allà on la mirada innocent de l’infant veia una senyora molt bella i disposada a gratificar amb munificència la prova que li demanava superar per ser deslliurada d’un maligne encantament. Llavors s’esvaeix el miratge i se sent una veueta, com a sorgida del fons del terrer, que maleeix els pagesos: «Sereu pobres tota la vida». En general, ben prou que ho eren!

S’ha de veure més enllà de la llargària del nas per innovar, per superar les rutines, per fer descobertes profitoses. Darrere els tripijocs de la justícia espanyola (vaja oxímoron!) dient defensar la sobirania nacional davant les «arbitràries» actuacions dels tribunals europeus, mentre el jutge Llarena reclama i obté empara del Consell General del Poder Judicial (per cert, amb palès incompliment dels terminis legals), amb el vist-i-plau del Govern de Pedro Sánchez, designant (i pagant!) un advocat exprés; mentre tot açò succeeix, el president del CGPJ Carlos Lesmes, en l’òrbita judicial del PP com Lamuela, Macías i Llarena, maniobra per fer entrar a l’organisme que presideix (fins al proper 4 de desembre) Gema Espinosa, esposa de Llarena. Ernesto Ekaizer ho ha contat amb coneixement de causa. I no es tracta de veure senyores i senyors elegants allà on hi ha serpotes horribles. Però molts espanyols n’estan ‘encantats’.