De rebot

Les guerres de l’Àngel

|

Valorar:
Visto 146 veces

El tretzè muntatge d'Illanvers -poesia, pintura i música: una fita de l'agost menorquí- ha tingut lloc el cap de setmana passat a l'Hort de Sant Patrici (Ferreries) i al Fort de Marlborough (es Castell). El palmesà Àngel Terron, un dels autors convidats, envelava aquest dictum al nazi Goebbels: «El poder dictatorial pot controlar la realitat, però no la ficció». Molt pertinent. Vet aquí que si a les forces obscures se'ls escapa el control de la ficció, deu ser perquè aquesta té poder creatiu, força poètica (al cap i a la fi el mot grec poiesis significa açò) amb capacitat de superar totes les barreres imposades. No debades es diu que sovint una bona novel·la explica millor la realitat que una tesi doctoral farragosa.

Un autor novell, sota el pseudònim «Capità Tiranya», publica una novel·la sorprenent tant per la maduresa de la construcció narrativa com pel tractament temàtic. A «Les guerres de l'Àngel» (l'àngel una força sobrehumana?), Engel és el nom del lliurepensador alemany que es troba amb un periodista català resident a Maó, catòlic i conservador. Són ambdós dins el vaixell presó «Atlante», on romanen tancats enmig del drama de la Guerra Civil i debaten qüestions cabdals per a la convivència des de punts de vista oposats.

2 La narració va, però, molt més enllà d'aquest fet puntual. Les peripècies dels protagonistes travessen el segle XX: la Gran Guerra (1914-1918) amb el carnatges de Verdun, la Guerra espanyola del 1936 (milers de víctimes de l'odi fratricida encara jeuen en fosses sense identificar), la Mundial Segona (1939-1945) i els seus camps d'extermini... Trenant històries personals, l'autor reflexiona sobre la intolerància dels homes, constructors de Babels que sempre acaben esfondrant-se. Carles Quetglas Jansà (finalment s'ha identificat en una entrevista periodística) ha agafat uns versos de «L'Atlàntida», emblemàtics per al seu propòsit: «S'aterra el castell d'hòmens, del puig de puigs que alçaren ab los blocs...». Per cert que tot comença arran d'una traducció a l'alemany del gran poema èpic de mossèn Cinto Verdaguer; també hi és present Wagner... No en faré cap spoiler.

Tanmateix (potser és l'únic emperò), aquest llibre només s'adquireix via Amazon. Opera prima d'un autor, la solidesa del qual fa pensar en noves aportacions ressenyables, la seva lectura és força recomanable. Si gosàs a llegir en català, també l'hauria de conèixer monsenyor Antonio Cañizares, per raons òbvies després del que ha dit blasmant la memòria històrica i donant per «ya curadas» unes ferides que mai no han volgut tancar.