De rebot

No hi ha dret...

|

Valorar:
Visto 133 veces

La portaveu del govern Sra. Celaá i altres membres de l'executiu espanyol han dit i insistit que el dret d'autodeterminació dels pobles no està reconegut a la Constitució espanyola ni a cap constitució del món. Dit amb la contundència necessària, molta gent s'ho pot creure. No hi ha dret d'autodeterminació que valgui a cap país de la UE? No, senyors independentistes. Tanmateix, ara que la justícia alemanya ha posat de manifest que els seus paràmetres judicials no són com els espanyols, em crida l'atenció un paràgraf de la Constitució alemanya que diu: «Els alemanys en els Estats federats de Baden-Württemberg, Baviera, (...) Schleswig-Holstein i Turíngia han consumat la unitat i llibertat d'Alemanya en lliure autodeterminació». No m'ho podia creure. Jo no sé alemany («...haben in freier Selbstbestimmung die Einheit un Freiheit Deutschlands vollendet...»); però sí, el diccionari tradueix 'Selbstbestimmung' per 'autodeterminació'. Altrament, si més no, al Quebec i a Escòcia ho han pogut votar. No m'agrada que m'enganin!

La Constitució de 1978 què diu? Segons l'art. 96.1, la normativa internacional que el regne d'Espanya ha subscrit passa a formar part de l'ordenament jurídic espanyol. Art. 10.2: les normes relatives a als drets fonamentals s'interpretaran conforme «amb els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya». Així, el «Pacte de Drets Civils i Polítics»(1966) va ser publicat al BOE el 30 d'abril de 1977. Què hi diu l'art. 1.1 del Pacte? Açò: «Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatus polític i procuren lliurement pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural». Vet-ho aquí.

Algú retraurà que aquí «el poble» que s'autodetermina és només el de la nació espanyola, «una, indissoluble i indivisible» perquè no hi ha en la legislació espanyola cap altre subjecte de sobirania. Quaranta anys després, la realitat plurinacional de l'Estat és la mateixa per molt que la repressió de l'1-O s'hagi acarnissat a Catalunya. Si una nació (poble amb consciència nacional majoritària) no es pot autogovernar dins Espanya, més enllà que tengui o no la consideració d'una colònia (sense plena capacitat de decisió sobre tot allò que li concerneix, subsumit dins un Estat que li nega una participació directa, federal (bilateral si més no) en els seus propis afers, és lògic que se'n vulgui anar. Com va escriure un canonge vigatà: «Poble que mereix ser lliure, si no li ho donen, s'ho pren».