Rallant en pla

Extremenys de Menorca

|

Valorar:
Visto 201 veces

Quan ja mos pensàvem que no hi hauria vida intel·ligenta que renovàs s'argumentari des secessionistes lingüístics, mos ha sortit de davall ses pedres un tal Carles Mulet Garcia -sisplau, faci una orxata al catalanitzador de cognoms-, senador de Compromís, nacionalistes valencians que volen esser catalans, i mos ha fet un ou amb dos vermells. Si fa un parell de setmanes parlàvem de s'obsessió catalanista de comparar sa nostra llengua menorquina amb s'andalús, com si sa parla dets andalussos fos una cosa inculta o més borda que sa catalana, ara resulta que amb s'extremeny passa tot lo contrari. ¡Se mos inventen una lengua extremeña diferent de sa castellana!

Compromís ha esmenat es Pressuposts Generals de s'Estat (PGE) per exigir una ajuda de 10.000 euros i es reconeixement oficial de s'extremeny com a llengua. Es nacionalistes valencians han presentat nou-centes esmenes an es comptes de 2018 entre ses quals s'inclouen aquelles que reclamen sa col·laboració de «s'Administració central pes finançament de diverses acadèmies o associacions que fomenten sa normalisació de ses llengües cooficials o reconegudes oficialment».

Així, amb aquest objectiu, Compromís ha exigit destinar 200.000 euros a s'Acadèmia Valenciana de la Llengua i, d'altres a s'Acadèmia de sa Llingua Asturiana. També reclama 10.000 euros per Oscec, una associació sense ànim de lucre destinada an es seguiment i coordinació de s'extremeny i sa seva cultura.

Es senador de Compromís, Carles Mulet, ha reconegut que «el Estatuto de Autonomía de Extremadura no reconoce el estremeñu como lengua pero incide en su artículo 9 en la responsabilidad de la Junta de Extremadura en la protección de las modalidades lingüísticas propias», però ha justificat que «la lengua extremeña, o extremeñu, está reconocida como tal por organismos internacionales».

En sa mateixa línia, Compromís ha dirigit ja diverses preguntes escrites an es nou Govern presidit per Pedro Sánchez demanant accions per sa «promoció, normalisació i mesures positives per ses diverses llengües minoritàries, com s'asturià, es lleonès, s'extremeny i s'aragonès, sense descuidar aquelles llengües cooficials que tenen avui en dia més protecció, com són es valencià, euskera, aranès o gallec». Sorprèn veure partits polítics pancatalanistes com Compromís defensant sense reserves es reconeixement com a idioma de varietats lingüístiques que sempre s'havien considerat modalitats des castellà. Açò vol dir que podem fer lo mateix amb aquelles modalitats lingüístiques que qualcuns consideren català, no?

Des d'aquestes retxes don s'enhorabona a Compromís per defensar que s'elevi s'extremeny a sa categoria d'idioma. No seré jo qui negui an ets extremenys es seu dret a defensar ses seues particularitats lingüístiques, inclús com a idioma, encara que a s'extremeny sempre se l'hagi considerat una parla dialectal castellana o, com a molt, un parlar de transició de sa família lingüística astur-lleonesa. Però sí exigesc a Compromís que no faci parts i quarts, i que defensi lo mateix pes menorquí. Llàstima que segurament aquest senador creu que ses Balears són part de s'entelèquia des 'Països Catalans', una ficció inventada, que no ha existit mai, i per tant dona per fet que sa nostra llengua és es català, i no sap o no vol sebre que existeixen es mallorquí, menorquí i eivissenc.

Curiosament, ets arguments amb que Carles Mulet defensa que es reconegui s'estremeñu com idioma són perfectament aplicables pes nostro menorquí, ja que s'article 35 des s'Estatut d'Autonomia de ses Balears determina s'especial estudi i protecció des mallorquí, es menorquí, s'eivissenc i es formenterenc, però aquest article s'incompleix cada dia.

Però és que per més inri, a diferència de s'extremeny, sa nostra llengua menorquina o baleàrica no és (encara) un dialecte rural que no ha estat mai escrit i només viu en es parlar de sa gent major, sinó que ha estat s'idioma de s'antic Regne de Mallorca, amb es que han escrit il·lustres personatges com Ramon Llull, Joan Benejam o Àngel Ruiz i Pablo, en es que s'han escrit gramàtiques, ortografies i diccionaris des de fa segles i, mira per on, anteriors a sa primera gramàtica catalana.

Per tant, exigesc a Compromís que demani una partida per sa promoció i normalisació des mallorquí, menorquí i eivissenc a ses Balears, una llengua molt més xerrada i arrelada entre es ciutadans que altres per ses que es valencians han clavat es bram en el cel com s'extremeny, s'asturià o es lleonès. Ara ja sabem què hem de fer perquè es Consell insular de Miquel Àngel Maria i Maite Salord, amics de Compromís, no mos denegui ses ajudes per escriure en menorquí o català incorrecte com diuen ells.

Direm que som extremenys de Menorca i que escrivim en estremeñu. Au, idò!